Manifest de militants i simpatitzans del PSC a favor de l´abolició de les curses de braus.
Feeds
853 items (853 unread) in 21 feeds
-
El Blog d'en Joan (25 unread)
-
Andreu Caballero (77 unread)
-
apunts (28 unread)
-
mickylópez (28 unread)
-
Diario de un ecologista (27 unread)
-
les idees no viuen sense organització (121 unread)
-
esperant als bàrbars
(74 unread) -
Joan-Francesc Pont Clemente
(99 unread)
-
Oriol Illa
(44 unread)
-
Daniel Cámara 2.0 (8 unread)
-
Roig i Gracienc
(38 unread)
-
Jove Guàrdia Pallaresa (31 unread)
-
sara.mulet (47 unread)
-
La Conspiracion de los iguales (10 unread)
-
M. Assumpta Baig (43 unread)
-
El blog d'en Pere Nieto (37 unread)
-
Joan Tuset i Taulats (24 unread)
-
41° 26′ 56″ N, 2° 14′ 46″ E : Badalona
(13 unread)
-
Reflexions des de Cerdanyola (34 unread)
-
Des de l'esquerra. El bloc d'Iñaki Escudero (32 unread)
-
Moviment Laic i Progressista Illes Balears (13 unread)
«
Expand/Collapse
Unread items (100)
-
comissió, de què?
» El blog d'en Pere Nieto No he escrit encara sobre la comissió d’investigació d’Horta de Sant Joan. La veritat és que no sé com enfocar-ho, pe`ro dia a dia m’he anat indignant i alguna cosa havia de dir. No és que consideri que no s’havia de fer una comissió d’investigació sobre un tema tan important perquè ho porta ICV. De fet podríem pensar en molts més temes sobre els que es podrien fer comissions d’investigacions des de Fèlix Millet-Àngel Colom a les finances d’Unió. Però de veritat veieu que la comissió serveixi pels seus objectius? Jo crec que no.
El primer element és que la teòrica transparència a vegades es converteix en pornografia. Quan es parla sobre la mort d’uns bombers a vegades ens dediquem a buscar més culpables que motius. En una situació d’emergència com la que es va viure es cometen errors, es preveuen situacions que després canvien i s’han de resoldre situacions de forma urgent. Hi ha conclusions que poden ajudar a millorar la reacció en properes situacions, hi ha elements que permeten decidir que cal canviar maneres d’actuar, millorar mecanismes o invertir en material nou. Però la solució no és exhibir davant de tot el país discussions, baralles i acusacions entre els bombers, sindicats ... I amb tots els meus respectes, els diputats i diputades poden decidir a partir d’aquestes intervencions on es van cometre errors? Seria més lògic crear una comissió tècnica i tancada que presentés les seves conclusions i que fossin els diputats els que prenguessin mesures en allò que els pertoca.
Veure imatges inèdites, escoltar converses en situacions límit o viure les baralles entre diferents grups de bombers no és transparència ni voluntat de resoldre temes. Ho estem fent molt malament, espero que com a mínim a la Conselleria d’Interior estiguin treballant per tal de resoldre els temes en els que es va fallar i mirar d’evitar nous accidents, pe`ro d’això, ho sento, però estic convençut.
-
Mosques vermelles en la Sopa setmanal
» Des de l'esquerra. El bloc d'Iñaki Escudero Aquesta setmana li tocava la tasca de seleccionar el millor de la collita de la blocosfera de l'esquerra transformadora a Javier Mesonero, editor del bloc de referència Moscas en la Sopa. Un company amb molt bon criteri, com demostra el fet que entre les entrades seleccionades hagi escollit una de servidor. La resta de la collita la teniu aquí:- Gorka Esparza, el nostre corresponsal a Brobdingnag, es fa ressò d'una manifestació que té com a objectiu endurir la Llei del Menor i apunta, encertadament, als responsables polítics que s'estan posant a la foto d'una reforma conservadora.
- David, es va fer ressò d'una de les notícies de la setmana: les alegries per al cos que es donen alguns jutges a compte de relacionar naps per cols. Al seu bloc hi ha un article d'allò més complert sobre el sainet muntat pel Senyor Velasco.
- Leolo es fa la pregunta del per què els mercats financers no ataquen alguns països hiper-endeutats i arriba a la conclusió que gos no menja goa (bé, Javier Burón ho diu d'una altra manera més correcta, amb anàlisi i dades).
- A compte del contracte sonda que la patronal ha intentat ficar-nos, Antonio considera que ja només ens falta el dret de pernada. És el que té que en aquest Estat continuï havent una patronal del segle XIX i baixant... que la consideració que té dels drets dels treballadors ha quedat retratada. Dies més tard, Ceronegativo va ampliar el dret de pernada de la CEOE a marcar els treballadors. Exagerat?. Fieu-vos d'en Díaz Ferrán...
- Inés ens explica la indignació que molts hem sentit quan hem llegit que el Tribunal Suprem ha admès a tràmit la personació d'un imputat com Correa contra Garzón i ho relaciona amb els llocs de l'administració que Aguirre, tan generosa ella, posa a disposició del més ultra. Reyes també es declara perjudicada i ofesa per aquest mateix tema amb arrels, que recordin, s'enfonsen al Parlament madrileny, amb tres diputats imputats votant a cor amb els del PP.
- Seguint amb una justícia més semblant a un sainet, Viul ens posa una foto d'un Fabra amb vestit de ratlles. En aquest país del conte a l'inrevés, Marina Albiol ha estat denunciada per l'ínclit personatge costumista de Castelló. Els pardals disparen als caçadors. Hugo fa també campanya de suport a la diputada. (si no els funciona l'enllaç, culpabilitzin la junta la trócola).
- Un altre corresponsal nostre, aquest a Kabila, li envia un encàrrec a aquells que ens diuen que Cuba fractura l'esquerra i se'ls oblida incloure entre els fòrceps de la separació, aquells elements de la política nacional que suposen més barreres que la falla de San Francesc entre IU i PSOE.
- Iñaki es fa ressò del debat iniciat al Parlament català sobre la iniciativa legislativa popular per a eliminar les curses de braus. A mi me dona molta enveja no ser català en aquests moments pel respect mostrat pel Parlament per a debatre una iniciativa popular. A les comunitats governades pel PP, mentre l'educació i la sanitat comencen a haver de ser considerades com a polítiques en vies d'extinció com ens recorda Ventanas del Falcón, es declara als toros Bé d'Interès Cultural. Qüestió de prioritats, segur.
- Àngels no s'oblida de la tragèdia grega. Aquesta en que les imatges són reduïdes a la mínima expressió als telenotícies i que ens demostra un poble en lluita pels seus drets. Àngels apunta a la responsabilitat de Goldman Sachs en l'enfonsament del país hel·lè.
I la setmana vinent serà Fernando, corresponsal privilegiat de la serra madrilenya desde la Cantera alpedretenya qui hagi que desfullar la setmana roja.
-
UNA POBRA JUSTÍCIA INADAPTADA
» Joan Tuset i Taulats Article d´Alex Masllorens al Periódico ( 8/3/2010)
Dir que " la justícia és una conya" li va costar fa uns anys una condemna a un alcalde andalús. Avui l´expressió gairabé sembla ingènua.Una part de la justícia espanyola, la més polititzada, é perillosament maquiavèl.lica.S´ha dit, amb raó, que el poder judicial ha estat l´únic que no s´ha adaptat a l´Estat de les autonomies.La qüestió , en realitat, és més greu: en el poder judicial no s´ha produït una autèntica transició, no hi ha hagut el canvi d´actituds i mentalitats que el país tenia dret a exigir( ! si ho van fer fins i tot els militars!), i amplis sectors es resisteixen a daptar-se a les exigències de la democràcia.
Una víctima emblemàtica és el jutge Garzón, encara que ni ha altres.Vista l´estranya forma d´actuar de membres rellevants del Suprem i del Consell General del Poder Judicial, a ningú pot estranyar-li que existeixin sospites que hi ha una persecució a la persona i no un intent de millorar la justícia.Garzón seria llavors el caçador caçat, però no estan clars els motius, i quan això passa, es disparen les conjectures.Molts ciutadans tenen la impressió que s´està perseguint un jutge no per errors concrets, sinó per una trajectòria professional que pot haver estat discutible, però que ha estat independent.¿ Potser és això el que molesta algunes corporacions de jutges acostumades a actuar en bloc i predisposades a rebre l´aplaudiment dels qui els van anomenar?. ¿ No era precisament la independència judicial el que s´havia de defensar' ¿ No s´havia de combatre la corrupció?.
Durant la República i la guerra civil el quintacolumnisme antidemocràtic es va refugiar sovint en els palus de jutícia.Tenim dret a creure que això formava part del passat, però un jutge que es proposava revisar els crims franquistes i reobrir una pàgina mal tancada de la nostra història infame del segle XX pot asseure´s al banc dels acusats per culpa d´organitzacions que es diuen a si mateixes hereves d´aquells criminals.
Aquesta acció no és contra un magistrat, sinó un atac en tota regla a una justícia lliure, democràtica i independent, i molts jutges que avui callen o miren cap un altrta banda poden ser els següents quan s´atreveixin a pendre decisions valentes.Si és que en queda algun que ho faci.
-
MANIFEST 8 DE MARÇ UGT I CCOO
» Joan Tuset i Taulats Des de CCOO i la UGT de Catalunya, davant la commemoració d´un nou 8 de març, Dia Internacional de les Dones, volem manifestar de nou el nostre compromís per la igualtat d´oportunitats i la no discriminació de les dones.
En aquests moments de crisi econòmica, hem de lluitar més que mai per continuar endavant amb les reveindicacions cap a la igualtat, sense dixar que s´utilitzin excuses oportunistes per seguir reproduint més les desigualtats. Cal considerar tota la veritable dimensió de la situació de les dones en el mercat de treball, on les desigualtats de gènere persisteixen malgrat la falsa creença que la igualtat entre homes i dones és efectiva i que l´accés a l´ocupació es produeix en igualtat d´oportunitats.
La UGT i CCOO de Catalunya denunciem que la crisi ha aprofundit les situacions preexistents de desigualtat estructural que ja patien les dones en el mercat de treball i que està marcada per: la desigualtat ocasionada per la segregació del mercat laboral, la precarització dels sectors més feminitzats,la penalització de la maternitat a l´hora d´accedir i mantenir-se en el mercat de treball, la discriminació de les dones en l´accés a la formació contínua, la diferència de salaris entre homes i dones per a treballs del mateix valor, la feminització del treball parcial i les polítiques de permisos, que assumeixen que la conciliació de la vida laboral, personal i familiar, és una qüestió de dones.
Hem de considerar també les desigualtats entre les dones, degudes a la condició social i econòmica: les treballadores que fan feines informals i les treballadores de la llar ( moltes de les quals són dones immigrades), les autònomes, que encara no tenen dret a l´atur. Situacions com aquestes i moltes altres fan que la pobresa tingui rostre de dona i, per això, seguim lluitant per la millora de la protecció social per a totes les persones treballadores.
CCOO i UGT de Catalunya sostenim que cal que continuem desenvolupant a les empreses les mesures i els plans d´igualtat, fent especial èmfasi en l´accés a l´ocupació, la promoció, la desigualtat retributiva, la conciliació, l´assetjament sexual i per raó de sexe, entre altres, així com mesures directes contingudes a la LLei d´Igualtat.
Considerem que l´aprovació del Projecte de llei per a la interrupció voluntària de l´embaràs i la salut reproductiva suposa un avenç respecte de l´autonomia de les dones i el seu dret a decidir i confereix més garanties jurídiques a les dones. Malgrat que encara sigui necessari seguir lluitant pel dret de les dones a decidir sobre el seu cos.
La UGT i COOO de Catalunya valorem el context econòmic advers en què ens trobem no ens ha d´aturar, sinó tot al contrari, hem de lluitar més que mai per continuar endavant amb les reveindicacions per a la igualtat. La crisi pot representar una oportunitat tant per als homes com per a les dones per avançar cap a un nou model productiu més inclisiu i aprofitar el canvi per a incorporar una perspectiva de gènere que ens permeti arribar a la igualtat efectiva en tots els àmbits.
-
MANIFEST DEL 8 DE MARÇ DEL PSC
» M. Assumpta Baig 
Les dones i els homes socialistes commemorem que avui, 8 de març, el Dia
Internacional de les Dones, fa 100 anys que la socialista Clara Zetkin va proposar
aquesta celebració amb l’objectiu de promoure el sufragi universal femení,
30 anys de l’adopció de la Convenció per a l’eliminació de totes les
formes de discriminació contra les dones i 15 anys de la Plataforma d’Acció
de Beijing.
Hem de tenir molt presents aquests cent anys de lluita pels drets de ciutadania
de les dones. Avui hem de reivindicar més fort que mai la importància
de la igualtat d’oportunitats com a condició indispensable per al creixement
sostenible, l’ocupació, la competitivitat, l’excel•lència científica i la cohesió
social. La igualtat entre dones i homes és una qüestió de drets fonamentals i
de justícia social però també una condició prèvia per a la superació de la crisi
econòmica i financera que estem patint.
Les i els socialistes treballem per una transformació de les estructures i els
models tradicionals que persisteixen a la nostra societat. El dèficit que suposa
la baixa participació i representació de les dones, sobretot en el sector
econòmic i financer, significa una pèrdua de talent femení que no ens podem
permetre. D’altra, constatem la pervivència dels estereotips sexistes a la nostra
societat, sent especialment preocupant la reproducció d’esquemes masclistes
entre les generacions més joves.
En aquest context ens comprometem a seguir treballant perquè la igualtat de
gènere sigui una prioritat en totes les agendes polítiques i avalem la feina feta
pel govern d’esquerres a Catalunya que ha aconseguit que en 4 anys s’hagin
duplicat els recursos destinats a la lluita contra la violència de gènere. S’han
posat en marxa protocols sectorials de detecció, atenció i recuperació de les
dones que han patit maltractaments; es disposa de 19 jutjats de violència sobre
la dona i 5 oficines d’atenció a la víctima del delicte; s’han especialitzat
efectius dels Mossos d’Esquadra des dels Grups d’Atenció a la Víctima i s’han
creat espais específics a les comissaries; s’està desplegant la Xarxa d’Atenció
i Recuperació Integral amb nous Centres d’Intervenció Especialitzada (Salt,
Sant Feliu de Llobregat, Amposta i Tarragona); i s’ha dotat de més recursos al
món local pels Serveis d’Informació i Atenció a les Dones.
En l’àmbit de la igualtat d’oportunitats a la feina més de 400 empreses catalanes
han rebut suport i formació per a l’elaboració de plans d’igualtat;
accions com el Jo, directiva, la xarxa Ariadna de mentoria, la incorporació de
dones en el sector del metall i del motor, o els ajuts a les dones rurals per a
l’accés a la cotitularitat de les explotacions agràries han millorat la presència
de dones en sectors molt masculinitzats i en àmbits de presa de decisió. I
més de 3300 dones en situació de vulnerabilitat per l’atur o la violència s’han
beneficiat de diversos tipus d’ajuts.
Des del socialisme seguirem apostant per un nou contracte social que asseguri
el repartiment entre dones i homes de tots els treballs, els remunerats i
els de cura de les persones, així com el repartiment del poder en tots els àmbits.
-
Les dones necessitem les esquerres Les esquerres necessitem les dones
» Des de l'esquerra. El bloc d'Iñaki Escudero 
Aquí us deixo enllaçat el manifest elaborat per l'Àrea de la Dona d'EUiA amb motiu de la celebració avui del dia internacional de la dona treballadora: Les dones necessitem les esquerres. Les esquerres necessitem les dones
-
Limpiemos los salarios!
» Jove Guàrdia Pallaresa
Amb aquesta entrada, em plantejo tornar a la trinxera digital després d'uns mesos d'inactivitat.
I torno per donar suport a la lluita que estan duent a terme homes i dones, però especialment dones, del sector de la neteja. La seva reivindicació és clara, i sóc del parer que no cal donar-hi moltes voltes ni saber de lletra per entendre la seva demanda, i per posar-se al seu costat.
El sindicat, les CCOO de Catalunya, ha realitzat una feina increïble al costat d'aquestes dones. Les ha organitzat, les ha donat instruments, estima, coratge i força i sobretot no les ha fet sentir soles. Aquesta és se'ns dubte un dels més importants factors a l'hora de llençar-se al carrer: estar al voltant de companys i companyes que com tu, saben que val la pensa sortir al carrer i reivindicar una situació que ens és injusta. Avui són les companyes de la neteja, i avui aquesta entrada és per elles. Visca el 8 de març! Visca el dia de la dona treballadora!
Us adjunto a sota la ressolució aprovada pel primer Comitè Central del Partit dels i les Comunistes de Catalunya després de la celebració del XIIè Congrés.
“Netegem els salaris baixos i la precarietat del nostre sector”
El Comitè Central del Partit dels i les Comunistes de Catalunya reunit el dia 6 de març de 2010 manifesta el seu suport a les reivindicacions i a les mobilitzacions que estan duent a terme les treballadores i treballadors de la neteja d'edificis i locals de Catalunya.
Aquest és un sector de treball molt feminitzat, són moltes les dones que treballen en la neteja, amb uns horaris complicats, condicions salarials molt baixes, jornades interminables, prestant els seus serveis en dos, tres i fins a quatre centres de treball diferents i contractes en precari. Tot i ser en general una ocupació en males condicions cal dir que a més les dones pateixen la doble segregació ja que la majoria treballen en les categories professionals menys valorades, mentre que els pocs homes que hi treballen ho solen fer en categories superiors.
Justament , el fet que la majoria de persones que treballen en aquest sector siguin dones fa que sigui una feina poc valorada, invisiblilitzada tot i que és absolutament imprescindible per al funcionament d’escoles, hospitals, oficines,...
La lluita per reclamar la negociació d’un conveni digne del sector, per millorar les condicions laborals de les treballadores i treballadors de la neteja és una lluita justa i necessària.
Els i les comunistes del PCC reclamem que es reconegui i valori la importància social de la feina que fan aquestes treballadores i que rebin un tracte social just. Així com reiterem el nostre suport a les seves mobilitzacions.
Comitè Central del PCC
Barcelona, 6 de març de 2010
Anterior/Post-Catàleg
-
HG Barribook
» El blog d'en Pere Nieto 
Aquest passat dissabte es va presentar la guia audiovisual HG Barribook. Aquest és un projecte que sorgeix de la comissió jove del programa Nous Veïns i Veïnes que de forma pionera es va iniciar a Horta-Guinardó. La filosofia d’aquest programa ha estat treballar de forma anticipada els temes de reagrupament familiar i acollida als nostres barris de la persones que arriben buscant millors opcions per tirar endavant la seva vida. Tenir una actitud d’anticipació és una de les millors maneres d’afrontar els reptes de la nostra societat. Prevenir i treballar l’acollida no garanteix que no hi hagi problemes però sens dubte és una magnífica forma de treball que permet unes millors perspectives, tant per les persones que fan el reagrupament familiar com per la societat que els acull.
En el cas de la gent jove aquest treball és d’especial importància. La vulnerabilitat del col•lectiu jove immigrant és molt gran. La gent adulta ve al nostre país amb una clara esperança de millora personal i familiar, assumeix que el seu principal objectiu és aconseguir feina i donar un futur millor als seus fills i filles. La gent jove no té la percepció de que vagi a millorar tan clarament. Deixa enrere a les seves colles d’amistats en un moment en que això és molt important, arriben a un lloc nou on el sistema educatiu és diferent, on han d’aprendre una nova llengua, on han de guanyar-se noves amistats, on han de vèncer estereotips i marginacions. La seva perspectiva de millora no és tan clara.
Per això el programa de Nous Veïns i Veïnes ha impulsat aquesta guia on joves nascuts a casa nostra i joves que han arribat fa poc creen conjuntament una guia de serveis i equipaments per a gent jove d’Horta-Guinardó, ho fan a través d’una sèrie de gravacions de ficció i creen també una cançó de hip-hop sobre aquesta experiència. L’acte va ser una combinació de frescor i institucionalitat. Un acte pensat per a gent jove, però alhora amb la importància que ha de tenir una bona feina com aquesta. Per això la Regidora Elsa Blasco hi va tenir un paper fonamental, conversant amb la gent jove i explicant un projecte liderat per la Iolanda i tota la gent del programa Nous Veïns i Veïnes amb el suport d’entitats com el Consell de la Joventut d’Horta-Guinardó (CJD7). Sincerament moltes felicitacions per la feina feta.
Podeu consultar-ho a la web de Nous Veïns i Veïnes.
-
Psicologia és política
» les idees no viuen sense organització Miquel Bassols em facilita dues revistes especialitzades franceses, fet que fa reflexionar entorn a la psicologia. Descobreixo a Jacques-Alain Miller, conegut per la seva activitat continuadora de Lacan. Al meu entendre el depurador del caràcter postmodern de Lacan, ja que aconsegueix rebaixar els textos per a que puguin ser compresos. Em sorprèn el seu compromís amb els afers públics expressats clarament en la revista LNA. En certa manera li dóna una dimensió més profunda al psicoanàlisi. No es pot dissociar la psico, l'ànima, l'activitat mental de la política. Tot i que he llegit en alguns dels seus detractors aquesta vinculació, em sembla encertat. Potser és una de les crítiques a la postmodernitat, la dissociació de política i mètode. Em sorprèn que en una revista especialitzada li facin una entrevista a Richard Dawkins. Intueixo que a Catalunya la cosa va per una altra banda producte de l'amnèsia permanent.
No acabo d'entendre la diferència entre psicòleg, psicoterapeuta, terapeuta. Segur que hi ha matissos. És a dir, és el mateix anar a teràpia que anar al psicòleg? També em queda el dubte sobre com està el mapa de l'ensenyament en qüestió a la universitat catalana. Com s'estructuren els departaments i les capelletes a les diferents facultats de psicologia. Cada cop els instituts de cadascuna de les escoles psicològiques tenen més força. Quines conseqüències té això en favor o en contra de la universitat pública? Poden acabar existint universitats pròpies de cadascuna de les corrents psicològiques en detriment de l'ensenyament públic?
Un altre element interessant que he trobat en aquestes lectures és la qüestió de l'ús de medicines en els periodes de depressió. Layard avisa que ens trobem davant un moment paradoxal, hi ha medicines que poden reduir la infelicitat o la depressió si bé a mig termini la sensació és que acaben provocant un efecte de bola de neu i la depressió acaba sent més profunda. Vaja el sentit literal d'aquella dita castellana "peor el remedio que la enferdad".
-
Curses de braus i correbous
» Des de l'esquerra. El bloc d'Iñaki Escudero La discussió en seu parlamentària de la ILP que demana la supressió de les curses de braus en territori català està deixant a la vista l'absurditat de determinats sectors del nacionalisme, tant espanyol com català.
Els que ens oposem al maltractament animal, ho fem perquè considerem que aquests animals són subjectes de drets. El dret bàsic és que cap bèstia pugui ser maltractada per divertiment del personal, evitar el patiment gratuït d'un animal.
Aquí podem enllaçar amb un tema que sol entrar en conflicte: hem de prioritzar els drets per sobre de la tradició, o no? Que un animal pateix en aquest tipus de festivitats és més que evident. Hi ha diferents graus de patiment, depenen lo bèstia que sigui la festa, però el patiment hi és. En una societat occidental del segle XXI com és la nostra, és admissible assumir el patiment d'un animal per diversió o tradició? Crec que la resposta només pot ser que no.
Això semblava tenir-ho clar una gran majoria de la societat catalana i, dels seus representants al Parlament, respecte les curses de braus. Les raons dels defensors de les curses de braus són precisament la tradició i la festa, o sigui, que tradició i festa passen pel davant del patiment d'un animal. Determinats polítics nacionalistes (espanyols), bàsicament del PP i C's, però també del PSOE, al·leguen motius patriòtics: volen l'abolició de les curses, no per ser una tradició bàrbara, sinó per ser una tradició espanyola. I per ser una tradició espanyola s'han de defensar.
Aquestes reflexions, pròpies d'un nacionalista, em semblaven del tot absurdes. Però van arribar d'altres nacionalistes (ara catalans), bàsicament de CiU, però també d'altres partits, que els hi van donar la raó. Aquests grups s'oposen a les curses de braus, però a la plegada diuen que s'han de defensar els correbous. Motius? Doncs que els correbous són una tradició catalana molt estesa per una part del país (sud). O sigui, que en el cas d'una tradició espanyola aquesta no és pot imposar al patiment d'un animal, però en el cas d'una tradició pròpia sí.
També s'al·lega que en un cas l'animal mor i en l'altre, la majoria de les vegades, no. Reitero, la tortura i el patiment no estan solament en la mort, en definitiva als escorxadors maten molts animals que després ens mengem, sinó en la forma: fer patir un animal amb l'únic objectiu del divertiment dels aficionats.
Jo m'oposo tant a les curses de braus com als correbous, pels mateixos motius en tots dos casos. Espero que tots els patriotes i tradicionalistes em sàpiguen disculpar...
-
13:09 Charlotte Gainsbourg & Beck
» esperant als bàrbars Cançó i vídeo recomanats, del tercer disc de la Charlotte Gainsbourg, IRM. El Beck li ha fet la producció del disc i aquesta cançó l’han feta junts. Ella us sonarà d’algunes pelis com “21 grams” o “La sience des rêves”. Si ell no us sona, feu-vos-ho mirar. Au, vagi de gust i a veure si trobeu la [...]
-
EL DEBAT DELS TOROS
» Joan Tuset i Taulats No m´agraden les corrides de toros, crec que es un espectacle cruel i anacrònic en ple segle XXI , però penso que aquest debat obert al Parlament de Catalunya està provocant el efecte contrari al que molts voldriem.
L´Editorial del Periódico d´avui sobre aquest tema crec que ajuda a centrar el debat.
EL DEBAT TAURÍ CATALÀ ES POLITITZA
El debat obert al Parlament català per a l´eventual prohibició de les corrides de toros a Ctalunya s´ha polittitzat fins arribar al seu màxim nivell.Encara que mai ha deixat de concórrer en la discussió la defensa dels animals, l´oposició a la festa nacional i el xoc identitari, la reacció de la dreta espanyola ha fet pujar el volum de la confrontació política.
Seguint l´estela d´Esperanza Aguirre, presidenta de la comunitat de Madrid, els governs de València i Murcia han posat en marxa diferents iniciatives encaminades a preservar els espectacles taurins.Una cosa perfectament legítima, però que s´endevina destinada a donar ales a l´anticatalanisme i subsumir totes les opinions catalanes oposades a les corrides en una sola raó: posar en marxa un mecanisme identitari contrari a l´herència cultural espanyola.
Seria absurd negar que una part del front antitaurí el constitueix un conglomerat divers d´identitats sobiranistes catalanes.Més encara ,el fet que una part dels que malparlen de les corrides acceptin que se segueixin celebrant els correbous-en nom de la tradició-, il.lustra perfectament que els mou un un interès polític o bàssicament polític. Però no és menys cert que diverses de les intervencions que s´han sentit aquests dies al Parlament responen a criteris no polítcs-tant a favor com en contra dels toros-, i que qualsevol simplificació d´aquesta realitat tendeix a la demagògia.
Tant desafortunada és la insistència dels que s´obstinen a presentar les corides de toros com una herència aliena a l´essència catalana com la dels que,imbuïts de propòsits polítics de signe contrari, consideren tot el front antitaurí com un conglomerat antiespanyol.Només cal repassar els arguments esgrimits per aquells que han comparegut al Parlament aquests dies per concloure que res queda més lluny de la realitat.
El diferent tracte que en aquest assumpte va merèixer abans a les Illes Canàries, on no se celebren corrides de toros, i el que se li dispensa ara a Catalunya és el fidel reflex que la campanya posada en circulació per la dreta no es refereix al fons de l´assumpte.Revela per contra, una concepció unitària de l´imaginari col.lectiu que té ben poc a veure amb les societats modernes.I, en aquestes, la llibertat d´elecció dels individus és una cosa innegociable, tant si es tracta de votar en unes elleccions com de decidir si volen anar als toros o no.
-
OVIDI MONTLLOR, 15 ANYS DE LA SEVA MORT
» Joan Tuset i Taulats El 10 de març fara ja 15 anys de la mort d´Ovidi Montllor figura emblemàtica de la cançò catalana, actor, i rapsode insigne, s´el va emportar als 53 anys un cancer de gola.
! Jo sóc fill de família molt humil
tant humil que d´una cortina vella
una samarreta en ferem. Vermella.´
D´ençà d´aquesta samarreta,
no he pogut caminar per la dreta!
-
Amb Marina Albiol
» Des de l'esquerra. El bloc d'Iñaki Escudero Tot i que el cas no ha tingut la repercussió mediàtica (bàsicament als mitjans pro-PSOE) que va tenir l’enfrontament entre una altra diputada ex-EUPV i el conseller del PP Juan Cotino (amb greus insults d’aquest últim), la imputació de la diputada d’EUPV Marina Albiol representa un altre cas gravíssim que retrata la justícia espanyola.
Deixant de banda, tot i que donaria per a un post sencer, els motius pels que els mitjans pro-PSOE (bàsicament els del grup PRISA) donen tant rebombori a les actuacions de determinats diputats ex-EUPV i amaguen les dels diputats d’EUPV; és del tot representatiu de la situació política i judicial de l’estat espanyol el cas de la nostra companya, de militància política i de militància 2.0, Marina Albiol.
Marina Albiol va repartir en el seu dia, juntament amb les joventuts d’EUPV, unes enganxines com les que reprodueixo, amb molt de gust, en aquest bloc. Carlos Fabra, un conegut i honrat polític, va sentir ofès el seu honor (com si en tingués!) i va denunciar Albiol. Doncs bé, el TSJ del País Valencià ha admès a tràmit la denúncia i ha obert diligències contra la diputada valenciana. Estem davant un cas exactament igual que el de l’alcalde de Seseña, Manuel Fuentes: el corruptes i corruptors viuen ben tranquils mentre la justícia es pren tot el temps del món per no fer res, mentrestant els que tenen les mans netes i assenyalen la corrupció no paren de trepitjar els jutjats acusats pels corruptes, amb tota la complicitat dels seus amics jutges.
Albiol ja ha afirmat que aquesta pinça corrupta-judicial no li farà fer marxa enrere en la denúncia de la corrupció. No tindrem tant mitjans de comunicació “amics”, no tindrem tants diners donats per empresaris “desinteressats”. Però sí que tenim dignitat més que de sobres per a continuar denunciant la corrupció i solidaritzant-nos amb els companys que l’assenyalen.
Tota la solidaritat amb Marina Albiol! Poceros, Fabres i demés corruptes a la presó!
-
21:17
L’incompliment i el fracàs de l’Ordenança de Civisme al barri del Progrés
» 41° 26′ 56″ N, 2° 14′ 46″ E : Badalona Aquestes imatges demostren la deixadesa de l’administració en quant a salut i higiene ciutadana al barri del Progrés de Badalona. Són fotografies del dijous 4 de Març d’un solar situat al carrer progrés entre Roger de Flor i República Argentina. Diferents veïns del barri asseguren haver trucat a l’administració explicant el que els passa. Tots [...]
-
Qui paga, mana
» Andreu Caballero
Aquest equip de govern tendria barra de presentar-nos una proposta per dedicar-li un carrer a Mercadona o per fer-lo fill il·lustre. Quina vergonya!
-
Això ho hem d'arreglar nosaltres?
» Reflexions des de Cerdanyola 
L'any 2004 al Fòrum de les Cultures, vaig poder visitar una exposició sobre els efectes del canvi climàtic. L'exposició explicava que cada dia nosequantes empreses americanes tallen nosequants milions d'arbres a la selva de l'Amazones, que nosequines empreses occidentals estan acabant amb el petroli de l'Orient Mitjà, que nosequines empreses amb les seves polítiques estan assecant nosequants rius i llacs, etc. I al final de l'exposició un missatge ben clar: "Canviar això depèn de tu". I una merda, vaig pensar. És un missatge que em va indignar perquè em traslladava a mi, i a totes les persones, la responsabilitat de solucionar un problema que estan creant uns pocs. Cert que un canvi d'actitud a nivell individual pot canviar les coses, però la responsabilitat màxima està on està. I no està precisament en la ciutadania.
Aquests dies m'ha passat una cosa similar quan he rebut, via Facebook, la petició de formar part del grup "Estosololoarregalmosentretodos.org". Resulta que és un grup que bàsicament el que planteja és que per superar la crisi actual el que cal és que guanyem una gran dosi de confiança.
Fixeu-vos en la frase literal de la web d'aquest grup: "Portem massa temps veient a tot arreu què malament està tot. És gairebé l'únic que ens expliquen. Però la crisi no només està a fora, també està en les nostres ments. Ens ha fet perdre la confiança, ens ha contagiat el pessimisme, el desànim. Això és el primer que hem d'arreglar, hem de recuperar la confiança".
I vas a veure la llista de gent que signa aquesta espècie de manifest-d'autoajuda-per-a-temps-de-crisi i penses "quin cony de confiança han de recuperar aquests?". Quina confiança han de recuperar gent com el Ferran Adrià (quant val un menú al Bulli?), l'Àngels Barceló (quin sou té per presentar Hora 25 de la Cadena SER?), Andreu Buenafuente (quant factura El Terrat i quant cobra de La Sexta?), Pau i Marc Gasol (quina morterada cobren per jugar a bàsquet?), Javier Mariscal (quant va treure pel Cobi i la Petra?), Melendi (quant guanya per concert?) o Ferran Soriano (què dir d'Spanair?).
Què tenen a veure tota aquesta gent amb la gent que realment pateix la crisi? No els sembla un insult pels més de 4 milions d'aturats i aturades que hi ha actualment a l'Estat espanyol reduir la crisi a una qüestió de confiança? Les 100.000 famílies catalanes en les quals ara mateix no hi treballa cap membre, necessiten recuperar la confiança o necessiten treballar per tirar endavant?
Per què centrar els esforços en campanyes com aquestes i no dir clarament que la crisi l'han de solucionar els que l'han generat i no els que la pateixen?
PD: Com no podia ser d'una altra manera, ja han sortit campanyes alternatives: "estosololoarreglamossinellos.org" o "estoqueloarreglenlosquelojodieron.org".
PD 2: 12 hores després d'escriure el post m'assavento, innocent de mi, que la campanya objecte del text ha estat impulsada per les Cambres de Comerç juntament amb Telefónica, Iberia, El Corte Inglés, BBVA, Banco Santander, La Caixa, Caja Madrid, Repsol, Cepsa, Endesa, Iberdrola, Red Eléctrica, Mapfre, Renfe, Abertis, Mercadona, Indra i la patronal de la construcció, Seopan. Com deia aquell, "no hase falta desir nada más".
-
Caminant per Vilada: El Serrat del Migdia
» Des de l'esquerra. El bloc d'Iñaki Escudero Dissabte vam tornar a reprendre l’activitat excursionista amb la colla de companys de la feina. Com sempre per aquesta època de l’any, sortida pel prepirineu sense gaires alçades, però molt maca quant al seu recorregut i paisatges.
En Pep ens va triar una sortida d’una durada d’unes 5-6 hores per la zona de Vilada, al Berguedà. El dia pintava amb possibilitats de pluja i els del temps van encertar-la, tot i que les pluges van ser molt febles.
La idea era sortir des de la zona del Pont del Climent, un lloc al que s’arriba per un camí que s’agafa a un parell de quilòmetres de Vilada (venint per la C-26 des de Borredà). L’objectiu fer una ruta circular assolint el cim del Serrat del Migdia (1.080m), després d’haver passat pel Cingle de la Por (1.039m). Vam començar a caminar al voltant de les 8:10h. La major part del camí el vam fer per dins de bosc, cosa que ens va permetre protegir-nos de la lleugera pluja. Molta humitat, però sempre és un gust poder caminar pels boscos humits amb molta vegetació. Reminiscències basques, imagino...
Pla de Sant Miquel de les Canals
El camí habitual, i més curt, per pujar al Serrat del Migdia (des d'on sortíem) era el que passa pel Portell de l'Ovellar, un pas tallat entre dues parets de roca, i s'enfila cap al Collet dels Pins. Nosaltres faríem aquesta ruta de baixada. Per pujar, i després de vorejar una ramificació del pantà de La Baells, vam enfilar un rierol (dels Colletons) que ens portaria a la font del mateix nom. A partir d'aquí el camí es faria més dur. Pujàvem per les canals de Sant Miquel fins arribar a un lloc idíl·lic: El Pla de Sant Miquel. Allà, amb la perspectiva del mas i de l'ermita de Sant Miquel de les Canals (i tot s'ha de dir, d'una torre d'alta tensió) ens vam aturar a esmorzar. Començaven a caure les primeres gotes de pluja. Magnífiques vistes dels Rasos de Peguera i la Serra d'Ensija (amb neu), el Cadí i el Pedraforca estaven amagats pels núvols.
D'aquí ens vam dirigir ja cap el Serrat del Migdia, però abans vam girar a la dreta i ens vam enfilar cap al Cingle de la Por. Por no en feia gaire, ni tan sols la pujada per roca, dreta però curta. Des de dalt, semblava que d'un simple salt podríem arribar al cim del Serrat del Migdia, que es trobava allà mateix.
A la dreta, el Cingle de la Por. A l'esquerra el Serrat del Migdia
Vam haver de recular el camí fet i després de passar pel collet dels Pins, vam començar la pujada al Serrat. Pujada similar a la precedent: dreta i amb roca. Només la humitat de la pedra la feia incòmoda.
Ja cap al final, un pas amb corda (no era necessària, però amb la roca molla s'agraïa) ens deixava pràcticament al cim. Magnífiques vistes dels Rasos, la Serra d'Ensija, Berga...
La baixada es va fer molt més curta. Vam recular fins al collet dels Pins, i d'allà vam tombar a l'esquerra, seguint el Torrent Fred, fins a passar pel Portell de l'Ovellar. Baixada ràpida i còmoda, només una mica complicada per l'estat relliscós d'alguns trams. A les 14h aproximadament arribàvem als cotxes. La excursió va ser realment maca, típica d'aquesta zona boscosa del Berguedà. Fer-la per la primavera o la tardor deu ser realment espectacular.
Ressenya gastronòmica
Ens vam aturar al bar-restaurant Comelles, a la sortida de Vilada direcció Berga. Tenia bona pinta i no va defraudar. De primer ens vam decantar de manera majoritària (jo inclòs) per unes patates emmascarades (patates xafades amb botifarra negra, típiques del Berguedà, tot i que també es poden menjar a molts llocs d'Osona). De segon va tenir molt èxit (l'aspecte era realment bo) el civet de senglar, tot i que jo em vaig decantar per un pollastre de pagès en salsa. De postres, patís de cafè. Tot realment bo. Amb begudes i cafè, vam sortir per uns 22€.
-
18:47
Adeu, bicing
» esperant als bàrbars Avui m’he donat de baixa del Bicing. Ho he fet amb una certa frustració, perquè quan va aparèixer el servei em va semblar una gran idea, però darrerament no l’utilitzava gens perquè no s’hi pot confiar. El fet que la majoria de vegades el problema fos l’estat de la bicicleta em fa pensar que han [...]
-
LA IMMIGRACIÓ ENS TORNA A INTERPEL.LAR
» Joan Tuset i Taulats Artícle de Josep-Maria Terricabres
Aquest dies la vila de Salt, al Gironès, ha passat al pla informatiu perqè sembla que s´hi pot haver deteriorat la seguretat ciutadana.Ràpidament, alguns ha han aprofitat per fer un discurs tenyit de racisme. I alguna premsa ho ha recollit, no sempre bé. No em deixa de sorprendre la superficialitat i frivolitat amb què sovint es tracten aquests temes.
A Salt, i a moltes altres poblacions de Catalunya, la població immigrada ha augmentat extraordinàriament en poc temps.Alguns, potser de bona fe però amb pèssima capacitat d´anàlisi, no volien reconèixer que això era un problema.Doncs sí, ho era i ho és, tant per als que arriben com per als que els reben.No voler reconèixer els problemes, els fa sempre més grossos.Però diguem les coses pel seu nom: l´arrel de tot plegat no està en la maldat de uns o dels altres, sinó en causes estructurals polítiques i econòmiques que són les que s´han d´abordar si no es vol que hi hagi conflictes.
El primer esgraó del problema és que el món hi ha milions de persones que han de marxar de casa seva.No vénen aquí perquè nosaltres siguem simpàtics sinó perquè busquen refugi econòmic.Llavors, per què no es fa res, o ben poc, per millorar les condicions de vida en els països d´origen dels immigrants? Per què no es treballa per una internacionalització i globalització de la justícia? El desitjable és que vingui qui vulgui, però que ningú es vegi obligat a fer-ho.
El segon esgraó del problema és la manca absoluta de planificació dels governs espanyols, que volen que trobem solucions sense que el govern català tingui competències i sense diners per als ajuntaments.Els més pobres entre nosaltres sempre s´ho passen més malament. I, en temps de crisi, els pobres encara són més pobres.Ens pot estranyar que alguns d´ells immigrants o autòcton acabi robant i delinquint.? Ens pensem que ho arreglarem amb bones paraules o omplint els nostres pobles de policies?
Si no som capaços d´entendre les arrels profundes de la immigració forçada i empobrida, no serem capaços de trobar camins de solució.
Artícle publicat a El Periódico el 3 de març del 2010
-
"Vendrem" el tripartit ?
» El blog d'en Pere Nieto L’altre dia ho podia parlar amb en Joan Herrera. No serà senzill fer una campanya defensant gairebé en solitari l’opció del govern d’esquerres per al proper mandat. El tripartit ha estat objecte d’una desacreditació molt gran i possiblement hi ha aspectes propis que han influït, però també és cert que hi ha sectors que han estat especialment interessats en enfonsar al tripartit i a les polítiques d’esquerres. I un dels problemes és que des de les esquerres ens ho hem acabat creient i al final no hem sabut treballar-ho. Em recorda a un acudit que és perillós de comparar amb el tripartit però que intentaré explicar perquè crec que té una part interessant.
“Un senyor va pel carrer amb un ànec i es troba a un vell amic seu. Li pregunta què fa amb un ànec, tot estranyat. L’amic li contesta que l’ànec és únic, que parla idiomes, que contesta al telèfon, que escriu a l’ordinador i que fa tota la feina de la casa, però que quan surt al carrer es comporta com un ànec normal. L’amic al•lucinat li proposa comprar-li l’ànec i després de molt negociar se l’emporta per 6.000 €. Al cap d’un mes es tornen a trobar i l’amic que ha comprat l’ànec comença a insultar-lo i a cridar que l’ha enganyat, -no fa res del que dius i a sobre em no em deixa descansar amb els seus crits, es caga per tot arreu ...- L’amic li diu que baixi el volum i li diu –si parles així de l’ànec mai el vendràs-“
Evidentment en aquest cas allò que fa l’ànec és fals però sí que hi ha un element que és important del que planteja l’acudit. Els propis socis del tripartit no ens hem cregut prou que era important saber explicar la transformació que està vivint el nostre país. No cal enganyar a ningú, no ens hem d’inventar què “pot fer l’ànec”, però sí que hem de defensar amb convicció la possibilitat d’un nou tripartit i fer-ho a partir de la feina feta i lògicament acceptar la decisió dels nostres electors, però a partir de donar a conèixer la nostra feina i a partir de la nostra convicció. En aquest sentit em sembla molt bé la campanya d’ICV sobre què hem fet amb el vot de la gent que ens va donar suport. Podeu consultar aquesta publicació per internet i algun dia parlaré de coses concretes que planteja la guia, però avui us convido a que la mireu vosaltres mateixos i sols destaco com a la introducció ja es planteja que aquesta guia és una valoració però que lògicament parteix de la subjectivitat, una bona manera de guanyar credibilitat. A ICV hem de fer campanya defensant allò que hem fet, allò que és essencial per a nosaltres i amb qui ho volem tirar endavant.
-
EL CONTRACTE ESCOMBRERIES DE LA CEOE
» Joan Tuset i Taulats La patronal CEOE ha proposat en el marc de la Mesa del Diàleg Social la creació d´una nova modalitat de contracte laboral per a joves d´una durada de 6 mesos prorrogale a un any, que estigui per sota del salari mínim i sense indemnització per acomiadament, i el més" fort" sense cottitzar a la seguretat social( això vol dir sense dret a cobrar l´atur)
Aquesta proposta segur que ha estat veneida pel PP i seria una de les propostes del pla secret de Rajoy.
Aquest nou contracte d´inserció al món del treball va dirigit a joves fins a 30 anys.Això és una barbaritat. Precaritzant encara més l´accés dels joves al treball, ens volen fer creure que així sortirem de la crisi. Però que s´han cregut aquesta coll?.
El sindicats i els treballadors/es no podem permetre que propostes d´aquesta mena vagin ben forat.
-
9:50
Dimecres, 3 de març de 2010
» Joan-Francesc Pont Clemente Foro Nueva Economía, a l’antic Hotel Ritz. Esmorzar amb el conseller Antoni Castells, qui torna a demostrar la seva infreqüent –en aquets temps de mediocritat- condició d’home d’Estat. La classe política està tant orfe d’idees que quan un professor-amb-idees esdevé un polític-amb-idees el resultat és excepcional, perquè la seva nova condició no li impedeix seguir [...]
-
IOLANDA PINEDA UNA BONA ALCALDESSA
» Joan Tuset i Taulats l´Alcaldessa de Salt Iolanda Pineda, ha donat un gran exemple de responsabilitat al promoure que el col.lectiu d´immigrants, L´Ajuntament i els cossos policials pactin un marc de diàleg per superar el clima de desconfiança i crispació que ha visqut Salt en els darrers dies arrant de la concentració d´una part de veïns que denunciaven un augment de la inseguretat i en culpaven als nouvinguts.
Aquesta actitud valenta de l´Alcaldessa i el seu equip de govern és un exemple que molts ajuntaments d´arreu de Catalunya tendrien que valorar.
Cal primer apostar per el diàleg i la convivència i no deixar-se portar pensant només en treure un interés electoral.
-
Noves consultes, vells errors
» El blog d'en Pere Nieto Diumenge es va celebrar una nova tanda de consultes sobiranistes arreu de Catalunya. És una molt bona notícia, des del meu punt de vista, que aquesta iniciativa es vagi consolidant i avanci. I ho dic tant pel fet de que és una activitat que fomenta la mobilització i alhora posa damunt de la taula la qüestió nacional, dos elements que considero necessaris a nivell polític.
De totes maneres aquesta nova tanda de consultes han tornat a posar de manifest dues actituds antagòniques que considero que són perverses. La primera és menystenir els resultats. I no estic parlant per part de la caverna mediàtica o la dreta més espanyolista. Ho dic per gent progressista que considera que les xifres són ínfimes. Jo considero que sols cal fer la prova de veure quanta gent som capaços de mobilitzar per altres idees polítiques. Creiem que totes les propostes polítiques farien sortir de casa seva a una de cada cinc persones a moltes localitats de Catalunya, és igual o a una de cada deu (si agafem l’exemple del Vendrell)? Desgraciadament crec que no. Per tant d’entrada que centenars de persones s’organitzin per dur a terme una activitat i que milers acabin participant em sembla digne de tenir en compte. I que quedi clar que no he dit ni decidint ni votant, he dit participant o mobilitzant-se.
Però després hi ha l’altra actitud, la de les persones que des del messianisme patriòtic veuen darrera d’aquests resultats l’inici immediat d’una nova nació independent. Mira d’extrapolar els resultats de les consultes a un resultat a les autonòmiques és absurd. Dir que els resultats de les consultes demostren que si és presentés una sola força independentista guanyaria les eleccions seria com dir després de les mobilitzacions contra la guerra de l’Irak que si es presentés una sola força pacifista hagués guanyat les eleccions. Conec gent que dedica un gran esforç de la seva participació al procés de consultes a dir que el més important és participar i mobilitzar-se i no fer-ho tan sols des de posicionaments independentistes. Altres, com Uriel Bertran sols volen portar-ho al seu molí. Ahir escoltant les seves declaracions vaig arribar a dubtar de si els serveis d’informació espanyols s’havien infiltrat en la Plataforma per tal de desacreditar-la. Fins i tot es queixa del poc seguiment mediàtic, serà de determinats mitjans de comunicació, ahir El Punt dedicava la portada i 12 pàgines més a les consultes. Espero que segueixi el procés i que un dia, quan toqui, arribi a Barcelona, i espero que ningú arribi a treure’m les ganes de votar que sí. I també espero que l’aparell de l’estat desperti i torni a carregar contra aquest procés, ens dóna vidilla i sembla que fins i tot participació.
-
Un any sense Pepe Rubianes
» Reflexions des de Cerdanyola Encara se'l recorda, i encara se'l troba a faltar. Com diu Andreu Buenafente en el vídeo que adjunto, Pepe Rubianes era un home essencialment lliure. Deia el que li donava la gana i quan li donava la gana.
Un any després, és bon moment per recordar l'homenatge que Buenafuente li va fer just el dia següent de la seva mort.
-
BANDERA NEGRA AL COR
» Joan Tuset i Taulats SALVADOR PUIG ANTICH, 36 ANYS DESPRÉS.
" Vas marxar no sé on.Ni els cims ni les aus no et saben les passes.Vas volar sens dir res deixant-nos només el cant del teu riure. No sé on ets Margalida, però el cant si t´arriba pren-lo com un bes.Crida el nom del teu amant, bandera negra al cor".
Aquest fragment de la cançó A Margalida, del cantautor Joan Isaac, dedicada a la companya de Salvador Puig Antich, executat a la presó Model de Barcelona ara fa 36 anys, reflecteix una de les pàgines més tràgiques del finals de la dictadura franquista.
Salvador Puig Antich, militant del MIL ( Moviment ibèric d´Alliberament), va ser condemnat en un consell de guerra el 8 de gener de 1974, acusat d´haver matat, en el moment de ser detingut el 25 de setembre de 1973, el sotinspector de la policia Francisco Anguas Barragan.
Malauradament ni les peticions de clemència, ni les pressions dels països democràtics, ni la intervenció del mateix Papa Pau VI van conmoure al dictador, i un any i mig més tard ja en el llit de mort no li va tremolar la mà per signar cinc condemnes més de mort.
La Carme, la Montserrat i l´Imma, les germanes d´en Salvador no oblidaran mai l´última nit a la capella de la presó Model fent companyia al seu germà tot esperant la clemència que no arribà d´un ésser sense consciència, insensible i inhumà.
Durant aquella llarga nit, en un últim intent, el doctor Puigvert trucà per telèfon al palau del Pardo per demanar la conmutació de la pena.Li contestà doña Carmen. su excelencia está descansando, y no se le puede molestar a estas horas.La tarda abans el general Franco havia donat el perceptiu enterado.Ara dormia.
A dos quarts de deu del matí del dissabte 2 de març de 1974, el botxi feia accionar el mecanisme del garrot vil que va acabar amb la vida de Salvador Puig Antich.Aquell mateix matí a la presó de Tarragona donaven garrot a Heinz Chez. La coincidència de les dues execucions formava part de l´estratègia del règim franquista per desvirtuar el carácter polític de l´execució de Puig Antich.Els Joglars, tres anys més tard, referint-se a aquest fet varen estrenar l´obra de teatre La Torna.Pel contingut d´aquest obra foren jutjats en un consell de guerra.
L´execució de Puig Antich va ser inevitable; tot i les protestes internes i internacionals, el règim franquista en els seus darrers anys estava furiós i desitjós de venjança.La mort mesos abans en atemptat, del vicepresident del govern l´almirall Carrero Blanco va ser determinant en la condemna a mort.El mateix Puig Antich en saber la noticia de la mort de Carrero Blanco, va exclamar " ETA m´ha matat ".
Per a molts dels que ja passem de la cinquantena, el procés i l´execució de Puig Antich va ser el tràgic i sobtat despertar de la infància a l´adolescència i el descobriment que vivíem en un règim totalitari i inhumà.La figura de Puig Antich ha estat oblidada durant anys, la pel.licula Salvador del director Manuel Huerga l´any 2.006 tot i que la pel.licula no situa el context històric, ni explora les causes ni les motivacions de Puig Antich i es centra bàsicament en la vessant humana del personatge i en la denúncia de la inmoralitat de la pena de mort, a ajudat a recuperar una part de la nostra història més recent.
Encara queda molt per fer per reparar la figura de Puig Antich, que sens dubte ha de passar per aconseguir l´anul.lació del judici que el va sentenciar a mort.
Recordar a Puig Antich és també mantenir en la memòria la lluita i el compromís anònim i col.lectiu de tanta gent per la llibertat i la democràcia en el nostre país, durant la llarga nit de la dictadura.
De la banda sonora de la pel.licula Salvador, I si canto trist, lletra i música de Lluis Llach. " Jo no estimo la mort ni el seu pas tant glaçat, no la vull per avui, ni tampoc com a record; que m´agrada el batec d ´aquell cor que, lluitant, dóna vida a la mort a que l´han condemnat".
Joan Tuset i Taulats
Sindicalista de la UGT de Catalunya.
-
Canviarà el mapa electoral a Catalunya?
» El blog d'en Pere Nieto Les darreres enquestes que s’estan publicant aquests dies al voltant de les properes eleccions catalanes presenten en general la tendència a que CIU guanyarà les eleccions però que els acords electorals no seran senzills. Sembla que ERC baixaria i ICV es mantindria o pujaria. En el fons però una de les principals conclusions és l’estabilitat del mapa electoral, no dic del govern, però si que hi hauria diferències poc importants en la distribució d’escons. Llavors què està passant? Per què es parla tant de l’emergència de noves forces polítiques? A les enquestes que he vist el vot a altres forces polítiques (al marge de les 6 que actualment tenen representació) no arribaria al 2%. Carretero, Laporta, Rosa Díez, Anglada, Montserrat Nebrera ... sols aconseguirien entre tots (sumant a tots per ser més precisos) aquesta part tan petita del pastís electoral?
Per tant aquí sols hi ha tres explicacions possibles. O les enquestes no reflecteixen de cap manera la realitat electoral. O els mitjans han inflat de forma excessiva el globus de les noves forces polítiques. O la gent no es mullarà fins que es presentin formalment aquestes forces polítiques. Possiblement la resposta és que és una suma de tot plegat i que al final el mapa electoral serà més estable del que semblava, tot i que no descarto algunes sorpreses i entrades al Parlament. Defenso que els sistema parlamentari ha d’estar fragmentant. La societat és complexa i diversa i per tant també ho ha de ser la representació política d’aquesta societat. Estic radicalment en contra del bipartidisme i per tant el que no puc pretendre és defensar l’actual mapa (per defensar a la meva formació) i no acceptar la possibilitat de que apareguin noves forces polítiques o que algunes siguin substituïdes. El que sí que serà fonamental és que qualsevol força política presenti un programa i un treball més enllà d’un lideratge potent i mediàtic o d’una actitud d’aprofitament pervers dels problemes de la nostra societat. Tinc ganes de veure com es van consolidant aquests nous projectes i quina repercussió poden tenir en el nou mapa electoral català.
-
23:57
Què tindrà el futbolín?
» esperant als bàrbars Avui el 30 minuts estava dedicat a la crisi de la premsa en paper. Han entrevistat periodistes, directors de mitjans, experts en comunicació… Però com que la crisi va associada a la puixança d’internet, doncs també han entrevistat a un Gran Jefe de Google i a dos Petits Genis de Eyeos (projecte que ja vaig [...]
-
23:41
La Sedeta: apropar-se i escoltar
» Roig i Gracienc Ahir vam fer un petit homenatge al Justo Domínguez, una persona que ha dedicat més de 20 anys de la seva vida als nens i nenes que han estudiat a La Sedeta. L’hort urbà que hi han fet per als nanos porta des d’ara el seu nom. Un homenatge merescut per a una persona amb una capacitat de superació impressionant.
Centre Cívic La Sedeta
Coses de la vida, la celebració ha coincidit amb un acord important sobre el futur de la plaça de La Sedeta. Per això vull aprofitar per parlar-vos dels acords i de la necessitat d’aconseguir i generar consensos tant a nivell polític com amb els veïns i veïnes, amb els graciencs i amb les entitats que formeu part del que avui és Gràcia.
L’entesa sobre La Sedeta ha arribat després d’impulsar i dur a terme un procés participatiu entre els veïns en el qual, des del districte, hem volgut escoltar tothom i recollir les reflexions que ens heu anat fent arribar sobre aquest espai.
Amb aquests “deures” fets, finalment hem aconseguit tancar un document de bases amb Esquerra Republicana on s’acorda que la Sedeta es remodelarà guanyant més espai públic per als ciutadans, ampliant i millorant els serveis del centre cívic i mantenint el compromís de trobar un espai per ubicar a prop de la plaça un nou centre de serveis socials. L’acord a més, no cal dir-ho, està obert en aquests moments a tots els grups polítics que s’hi vulguin sumar.
Com a regidor de Gràcia us dic que és un bon acord. Crec que la solució que hem pactat recull les peticions que ens heu fet veïns i entitats, i la filosofia bàsica de tot el que s’ha dit.
Obtenir consensos majoritaris, que no vagin en detriment del servei públic ni vulnerin l’interès general és sempre un repte i sempre resulta difícil. Però no per això s’ha de renunciar a intentar-ho. En aquesta ocasió ho hem aconseguit.
Per tirar endavant les coses és necessari apropar-se… i escoltar… Un pas previ a poder transformar.
Posts relacionats:
-
19:30
A tot això de les consultes…
» esperant als bàrbars Aquí va la opinió de l’MLP… si és que una entitat pot tenir opinió Les consultes populars d’autodeterminació. Posicionament del Moviment Laic i Progressista. Hem de considerar cada generació com una nació diferent, amb el dret, mitjançant la voluntat de la majoria, d’obligar-se a sí mateixa, però no d’obligar a les següents generacions, més que als habitants d’un [...]
-
Llei de barris a Sant Genís - Teixonera
» El blog d'en Pere Nieto 
El Districte d’Horta-Guinardó ha decidit presentar l’àmbit de Sant Genís-Teixonera a la Llei de Barris de la Generalitat. Aquests ajuts suposen que es dissenya un pla d’actuació per un barri amb caràcter integral i que permeti la millora de l’espai públic i de la cohesió social. En cas de ser aprovada la candidatura la Generalitat aporta els mateixos diners que inverteixi l’Ajuntament i per tant això suposa doblar les inversions a barris que necessiten una profunda transformació. El procés no serà senzill. En primer lloc caldrà que la candidatura de Teixonera-Sant Genís sigui presentada per l’Ajuntament de Barcelona pel 2011 i que després sigui aprovada per la Generalitat de Catalunya. El procés ja està en marxa i molt avançat i la feina s’està fent bé.
Sant Genís-Teixonera és sens dubte una zona que necessita una gran inversió pública. Les seves dificultats orogràfiques, dificultats derivades d’un creixement molt accelerat, la dificultat de delimitar espais públics a Sant Genís o la necessitat de treballar en l’àmbit de l’ocupació, són elements que requereixen d’una forta inversió i la Llei de Barris permetria fer-hi front amb moltes mes garanties.
Un dels elements que és més importants en aquest procés és el de la complicitat veïnal. Cal un treball a fons amb les entitats i amb les persones que hi vulguin participar. En aquest cas a més es produeix aquest treball en el marc d’un procés de redefinició del moviment associatiu a aquests barris. A la Teixonera amb la desaparició de l’AVV un nucli potent i participatiu a l’entorn de la comissió de festes de la Teixonera ha de jugar un paper aglutinador i a Sant Genís cal garantir un creixement del moviment associatiu i una major cohesió de les persones que treballen en el camp associatiu. El proper dissabte 20 de març es faran tallers participatius per treballar la candidatura de la Llei de Barris. Al matí a Sant Genís i a la tarda a la Teixonera. Podeu demanar informació per participar-hi als Centres Cívics. Amb aquest treball hem d’aconseguir un triple objectiu: conèixermillor les demandes pel barri, enfortir la candidatura per la Llei de Barris i potenciar la participació veïnal i la força del moviment associatiu.
-
barcelones
» Reflexions des de Cerdanyola 
Sortim del carrer Cardenal Casañas i ens trobem a sota de casa un personatge amb un gos i una flauta demanant diners. Anem cap a la Rambla i entrem al metro. Parada de Liceu.
Dintre del metro una família de turistes. Ella, una dona negra, de pell molt fosca. Ell un home blanc, sembla més gran que ella. Els dos fills, ni blancs ni negres. Un noi adolescent, i una nena petita. Ens pregunten on han de baixar per anar al Parc Güell. Jo crec que a Vallcarca. Un altre home diu que a Lesseps. Decideixen baixar a Lesseps.
Continuem línia verda cap amunt. Arribem a Vall d'Hebrón. Comença a ploure una mica i tot està en obres. És difícil arribar a l'hospital, i és difícil creuar la Ronda. Nosaltres hem de baixar cap al Carmel. I un cop baixem cap al Carmel, pugem per carrers d'escales mecàniques i d'escales no mecàniques. Pujades i baixades. Veiem un pis. Un estudi. No està malament. Mal comunicat. Però ens diuen que a l'estiu s'inuagurarà allà mateix la nova parada de metro del Carmel. I ens ve al cap el famós esvoranc.
Del Carmel baixem caminant cap a Horta. Parem a dinar a un restaurant gallec. No en recordo el nom. És un restaurant gallec, gallec. Menjar gallec, i homes gallecs. L'única dona està a la cuina. Cuinant, entre altres coses, el pop a la gallega i la truita de patates que demanem. Ens pregunten si volem "pan normal o pan con tomate". Acabem menjant "pan normal y pan con tomate". A la taula del costat un home jubilat dina sol. Després se li afegirà un altre home. Dina algun tipus de "cocido", i de segon un gran plat de peix i marisc. "Para ser un jubilado, hay que ver como comes" li diu l'home del bar "no sé cómo comes tanto si no haces nada en todo el día". L'home jubilat fa cara trista. És dissabte i dina al bar. La nostra teoria: és un home gallec que va haver de deixar la seva terra per venir a Barcelona. A Horta. Ha treballat tota la vida en una fàbrica. Ara és jubilat i vidu. És una persona trista. Ens preguntem si tots els homes que estan al bar, a la barra o asseguts (i que en tota aquella estona han discutit de coses tant diverses com si bascos i navarresos són el mateix o sobre quin ha estat el millor àrbitre de futbol de la història), han sortit mai d'aquell barri. Ens dóna la sensació que aquella gent no deu haver anat mai a la Plaça de Catalunya. Marxem d'allà i jo em quedo amb les ganes de tornar-hi. De tornar-hi amb una càmera i de rodar aquelles cares tristes parlant de la seva vida.
Baixem pel Passeig de Maragall, fins que trobem una parada de metro. De la línia groga. En un fanal, una banderola de BTV. L'eslògan: "La caixa tonta?". I recordo la vocació de marginalitat de BTV amb un anunci que deia una cosa similar a aquesta: "La gent vol tele-escombraria. Per això nosaltres fem programes d'arquitectura".
Baixem a la parada de Jaume I. I, entre turistes, tornem cap a la Plaça del Pi i el carrer Cardenal Casañas. A la Plaça del Pi hi ha una de les fires habituals de cap de setmana. El personatge del gos i la flauta, ja no hi és.
barcelones
-
Moviment Laic i Progressista sobre les consultes independentistes
» Des de l'esquerra. El bloc d'Iñaki Escudero Tal i com vaig fer fa uns dies, torno a reproduir al bloc un altre comunicat del Moviment Laic i Progressista. Aquesta vegada sobre les consultes independentistes que es tornaran a plantejar aquest cap de setmana a molts indrets de Catalunya. I el reprodueixo perquè expressa de manera molt planera i clara postures gairebé idèntiques a les que en el seu dia vam defensar les persones d'EUiA d'Osona sobre les consultes que es van celebrar a la nostra comarca.
Em sento totalment identificat amb el comunicat...
Davant la celebració de consultes populars que se celebraran a diversos municipis de Catalunya el proper diumenge, i en les quals es plantejarà a la ciutadania l'establiment de Catalunya com a Estat independent integrat a la Unió Europea, des del Moviment Laic i Progressista (MLP) volem manifestar que:
1.Expressem la nostra simpatia cap als exercicis que s'estan promovent des de la ciutadania per consultar l'opinió de la gent.
2.Creiem que ha de ser la societat civil, i no els partits polítics, els que liderin aquests processos.
3.Les consultes, en general, només admeten un sí o un no, sense permetre cap altra opció. Això el que fa és simplificar el debat i donar-li un caràcter reduccionista.
4.El patriotisme no té res a veure amb l'ostentació o identificació amb determinats símbols o horitzons polítics, sinó que s'exerceix mitjançant el compromís cívic i la participació voluntària i desinteressada en projectes col·lectius que cerquin el bé públic.
5.Cal recordar que, malgrat que demanem que es vegi les consultes ciutadanes com a exercici legítim de la ciutadania a expressar lliurement la seva opinió i els seus legítims anhels, Catalunya s'autodetermina en cada elecció al seu Parlament, on hi són majoritàries les opcions autonomistes o federalistes, i que no hi ha cap impediment per defensar les tesis independentistes des de les institucions.
L'MLP està compromès amb la construcció nacional de Catalunya i amb l'exercici del dret d'autodeterminació, fent seus els principis del republicanisme federal, i es defineix com una eina de construcció nacional, entesa la nació com el producte d'una voluntat col·lectiva, com una unió voluntària dels ciutadans. Per l'MLP la justificació de l'existència d'un Estat no es troba en la seva història, sinó en la decisió d'un col·lectiu de constituir-se com a entitat política. L'MLP, doncs, s'identifica amb el concepte republicà de nació.
-
Intervencion en el ple de la llei de salut sexual i reproductiva i la interrupció voluntària de l'embaràs
» M. Assumpta Baig Aquesta és la intervenció per rebutjar els 3"vetos" que són esmenes a la totalitat del text
La señora BAIG I TORRAS: Muchas gracias, presidente.
(La señora senadora comienza su intervención en catalán,
que se reproduce según el texto que facilita a la Redacción
del Diario de Sesiones.)
«Els partits polìtics que formen el grupo de l’Entesa
Catalana de Progrés rebutjarem els 3 «vetos» ja que
desde fa molts anys que desde les nostres opcions defensem
el dret de les dones a decidir lliure i responsablement
sobre la seva salut sexual i reproductiva.»
Porque, señorías, hoy debatimos sobre un tema ideológico.
Nuestro grupo y también otros avalamos esta ley.
Incluso alguno solicitó en la anterior legislatura que esto
fuera posible. La diputada de Iniciativa per Catalunya,
doña Carmen García, lo había pedido, pero no era aún el
momento oportuno. Hoy nos sentimos realmente cómodos
porque hoy podamos debatir esta cuestión, y se lo agradecemos
a la ministra, a todos sus colaboradores y al Gobierno
en general. ¿Por qué? Porque el actual marco legal, el de
1985, está obsoleto e insuficiente, marco que se limitó a
modificar el Código Penal para despenalizar la práctica de
la interrupción voluntaria del embarazo en los tres supuestos
que ya conocemos.
Afortunadamente, hoy debatimos la garantía plena del
derecho de las mujeres al ejercicio libre y responsable de
su sexualidad, que necesariamente ha de contemplar un
sistema que permita a las mujeres decidir en condiciones
seguras, médica o sanitariamente adecuadas y sin consecuencias
penales sobre un embarazo no deseado.
Entesa Catalana de Progrés votaremos a favor de la ley
porque responde a nuestros principios ideológicos y además
porque nos sentimos cómodos, ya que no es única y
exclusivamente una ley de interrupción voluntaria del
embarazo, sino que va acompañada de la salud sexual y
reproductiva. Esta vinculación de educación, formación,
información y prevención es un aspecto importantísimo,
porque se debe garantizar una adecuada educación en función
de la edad —una información— para saber y trabajar
dentro de la escuela, dentro de la familia y en la sociedad
sobre educación emocional y afectiva, sobre educación
sexual, sobre anticonceptivos, sobre los valores y el respeto
que se ha de tener a cada uno de estos valores para
dar a todos, niños y niñas, jóvenes, chicos y chicas una
educación como personas que les sirva para toda la vida.
Y es este aspecto en el que, estando todos de acuerdo en
que la interrupción voluntaria del embarazo no es buena,
que no es tampoco un anticonceptivo, estando todos de
acuerdo en que debemos reducirla, no entiendo cómo los
que han puesto el veto a la ley no apoyan este aspecto de
la educación. Aquí es donde yo encuentro una gran falsedad.
El señor Casas y la senadora Caballero decían que era
muy importante prevenir embarazos no deseados. ¿Y
cómo tenemos que prevenirlos y ayudar? En el campo de
la educación. Pues en el campo de la educación, en el
Ministerio de Educación, en las consejerías de Educación
o en algunos ayuntamientos es desde donde se promueven
temas de educación sexual o de planificación familiar dentro
de la educación de la ciudadanía. Pero son también los
mismos quienes se oponen a ello. (Aplausos.) Y aquí es
donde yo encuentro la gran falsedad en estos vetos. Porque
me resulta realmente difícil entender cómo aquellos
que están más en contra de los abortos promueven determinadas
políticas publicitarias o nos hacen llegar determinados
documentos donde se muestran unas imágenes de
abortos que en alguna ocasión se han pasado incluso en
escuelas, en edades no adecuadas. Y esto no es educación,
señorías, esto es adoctrinamiento y esto no puede ni debe
ocurrir. (Aplausos.)
Ya que estoy en este tema, me gustaría incidir en que leí
hace poco en la prensa que la Universidad católica de
Navarra —y no descartaban que también sucediera en
alguna universidad pública— por prejuicios morales no
incluía en la formación de los médicos la práctica de un
aborto voluntario.
Al margen del debate —porque no es el campo que yo
conozco— sobre si las técnicas que se usan para un aborto
espontáneo son o no las mismas que en uno inducido,
lo que está detrás de esta cuestión es una batalla ideológi-
ca y moral, como siempre que se discute sobre la interrupción
voluntaria del embarazo.
Para ir terminando, me gustaría recordar también algún
aspecto más propio y personal de las mujeres de mi generación.
Porque hace ya más de treinta años, en el inicio del
despuntar de la democracia en España, participé en un
mitin, hablé en nombre de las mujeres y reivindiqué que
todas las mujeres pudieran decidir libremente sobre su
cuerpo y que el aborto fuera una decisión libre y gratuita.
Porque en aquellos momentos existían grandes diferencias
según la clase social y las posibilidades económicas de la
familia. Unas podían ir a Londres o a Holanda, y a otras se
las relegaba a sistemas clandestinos. (Aplausos.)
Han tenido que pasar muchos años, más de treinta años.
Seguramente tenía y tiene toda la razón un gran político
como Solé Tura, al que se le dice Padre de la Constitución,
un buen ministro de Cultura, un gran político, que escribió
que se necesita más tiempo para hacer reformas que para
hacer la revolución. Y este es un caso bien significativo.
Por esto, creo que hoy, o en el momento en que concluya
el trámite de esta ley y veamos esta ley aprobada, las
mujeres de mi generación, algo mayores que la portavoz
socialista, veremos que también hemos dado un gran
paso, que hemos avanzado con respecto a nuestros principios
políticos e ideológicos, y esto me llena realmente de
satisfacción.
Hemos esperado tiempo. Hemos ayudado a que una
gran parte de la sociedad —no toda, pero una gran parte—
haya podido madurar, e igual que en aquel primer acto
político pedí que la educación, la coeducación, fueran instrumentos
imprescindibles para que la interrupción voluntaria
del embarazo fuera utilizada el mínimo de veces
posible, así como para que todas las mujeres tengan derecho
a decidir sobre su vida sexual y reproductiva, es por lo
que daremos nuestra opción a que esta ley sea una realidad.
Porque ya es hora de que en 2010 las mujeres seamos
consideradas personas. Personas capaces de decidir libremente.
Con derecho a decidir sobre la sexualidad. Con
derecho a decidir cuándo y cómo. Con derecho a decidir
la maternidad y la no maternidad si no es el momento
oportuno. Y con derecho a decidir en igualdad de oportunidades,
sean cuales sean las posibilidades económicas y
sea cual sea el lugar o la comunidad autónoma en donde
viva cualquiera de estas mujeres.
Muchas gracias. (Aplausos.)
Aquesta és la intervenció com a portaveu al final del debat i prèvia a passar a votació d'esmenes i del dictàmen de la llei
La señora BAIG I TORRAS: Muchas gracias, señor
presidente.
A lo largo del debate de hoy hemos hablado bastante de
igualdad en la salud sexual y del derecho a decidir de las
mujeres, pero me parece que en el aire han quedado más
aspectos negativos, como la interrupción voluntaria de un
embarazo, un embarazo no deseado, y ha pesado menos la
voluntad de hablar de esta educación sexual que ha de ir
acompañada del amor y de proporcionarnos felicidad.
Señorías, la aprobación de esta ley, a la que invito a
aquellos que aún no están convencidos para que se lo
replanteen, conlleva un espíritu de solidaridad con las
generaciones futuras porque trabajamos desde el deseo de
una sociedad en la que hombres y mujeres seamos felices
con una relación emocional, afectiva y sexual positiva.
Cuando veamos avanzar esta ley con el paso del tiempo
cumpliremos con nuestros hijos, hijas, y ahora que ya soy
abuela, también con nuestros nietos y nietas, porque hoy
les hemos trillado el camino para que puedan vivir una
vida mejor que la nuestra, más libre, más real, más efectiva
y, sobre todo, más feliz.
Muchas gracias. (Aplausos.)
Ara ja sols falta que sigui publicada al BOE i passi els 4 mesos per ser realitat i les dones serem PERSONES QUE PODEM DECIDIR maternitat si o maternitat no
-
Jubilació als 67, cànon digital, guerra d'Afganistan i polvorí
» Andreu Caballero Al Ple municipal de l'Ajuntament d'Inca que s'ha celebrat avui s'han discutit quatre mocions presentades pel grup municipal del Bloc per Inca. Les quatre mocions han estat aprovades per unanimitat!
La primera instava l'Ajuntament d'Inca a oposar-se a la mesura d'allargar la vida laboral de manera obligada fins als 67 anys. Podeu llegir la moció AQUÍ.
A la segona moció demanavem a l'Ajuntament d'Inca que sol·liciti l'exempció del pagament del cànon digital i que reclami a les empreses proveïdores la quantitat abonada per concepte. Podeu llegir-la AQUÍ.La tercera moció presentada pel Bloc per Inca i aprovada per unanimitat per l'Ajuntament d'Inca insta els ministres de Defensa de la Unió Europea a elaborar un calendari de retirada de les tropes europees a l'Afganistan. AQUÍ trobareu la moció.
Finalment, la darrera moció del Bloc instava el batle d'Inca a maldar pel compliment dels acords de l'Ajuntament d'Inca i del Senat respecte a la cessió del Polvorí de Santa Magdalena. Si voleu, podeu llegir-la AQUÍ.
Certament, avui hem fet un ple al Ple!
-
16:09
El Moviment Laic i Progressista es mulla amb les consultes!
» 41° 26′ 56″ N, 2° 14′ 46″ E : Badalona Fa dos dies vaig rebre al meu correu el comunicat realitzat per el Moviment Laic i Progressista (MLP) sobre les consultes populars del 28 de Febrer. En aquest cas, les consultes giren al voltant de l’emancipació de Catalunya com a Estat democràtic i de dret dins la Unió Europea. Tal i com altres vegades he estat [...]
-
Ple d'Inca online
» Andreu Caballero Avui, a les 11hores, comença el Ple Ordinari de l'Ajuntament d'Inca corresponent al mes de febrer. Podeu fer el seguiment AQUÍ.
L'ordre del dia és el següent:
1. Aprovació de l'acta de la sessió anterior.
2. Decrets de Batlia.
3. Pròrroga de l'acord d'expropiació amistós relatiu a diverses parcel·les destinades al sistema general hospitalari en sòl rústic.
4. Fixació del preu de les tarifes de l'aparcament soterrat de la plaça de Mallorca.
5. Moció del grup municipal del BLOC per Inca contra la jubilació als 67 anys.
6. Moció del grup municipal del BLOC per Inca relativa al cànon digital.
7. Moció del grup municipal del PSIB-PSOE amb motiu del Dia Internacional de la Dona.
8. Moció del grup municipal del PSIB-PSOE per a la millora de les instal·lacions i serveis de la Biblioteca de Crist Rei.
9. Mocions urgents.
Moció del BLOC contra la guerra a l'Afganistan.
Moció del BLOC relativa a la cessió del Polvorí de Santa Magdalena.
10. Precs i preguntes.
-
Avui Cuba és menys socialista
» Des de l'esquerra. El bloc d'Iñaki Escudero 
Ahir ens colpejava la terrible notícia de la mort del presoner cubà Orlando Zapata.
La mort d'una persona que fa vaga de fam sempre és terrible ja que és el resultat d'una mort conscientment decidida amb motiu d'una reivindicació normalment política. Aquest fet, la mort de Zapata, ha tornat a aixecar les veus dels que habitualment condemnen el govern cubà, que parlen d'assassinat d'estat. Personalment, penso que la mort d'una persona que decideix portar una vaga de fam fins a les últimes conseqüències no pot ser considerada mai d'assassinat, és més aviat un suïcidi per causes polítiques.
Condemnaríem la mort per vaga de fam d'un violador o d'un assassí en sèrie que es queixa perquè considera que la seva condemna va ser massa elevada? Hem d'acceptar l'alimentació forçosa, en contra de la seva voluntat, d'un vaguista de fam? Un estat ha de cedir sempre a les pretensions d'un vaguista de fam per por a la seva mort? A totes tres preguntes jo contesto que NO. Per què, doncs, moltes persones de l'àmbit de l'esquerra ens vam posicionar contra els estats d'Espanya i Marroc per les vagues de fam d'Aminatu Haidar o d'Iñaki de Juana? No va ser pel simple fet que fessin vaga de fam, sinó pels motius que els havien empès a prendre aquesta decisió extrema, en el primer cas que no la deixessin retornar al seu país, i en el segon cas que volguessin mantenir a la presó a una persona que ja havia complert la seva condemna. La mort d'aquests dos activistes hagués estat, a banda de terrible, injusta perquè la seva causa era justa.
El cas d'Orlando Zapata el conec menys, de fet, la immensa majoria de persones ens hem assabentat de la seva situació un cop es va produir la seva mort. Sembla clar que no es trobava a la presó amb una condemna tan elevada per haver assassinat ningú, no havia comès cap violació, genocidi, sabotatge... Un estat que condemna a una persona, que no ha comès cap dels delictes relacionats abans, a una pena tan elevada té tota la pinta d'estar castigant alguna cosa més que un delicte normal o una falta administrativa. És més una revenja que no una condemna justa.
La diferència entre els casos d'Aminatu, de Juana o Zapata és que aquest últim ha mort. La crítica als estats que van generar aquests casos ha de ser idèntica perquè, repeteixo, és la causa política la que hem de criticar i no el fet mateix de la vaga de fam.
En el cas cubà reconec que aquesta mort dol més. Els evidents èxits, quan a millora de les condicions de vida de la població, aconseguits per la revolució queden entelats i enfosquits per la manca de llibertats polítiques. Hi haurà qui farà servir aquest fet per a condemnar el sistema polític cubà, jo no. Pensem que Arnaldo Otegi es troba a la presó per motius similars als de Zapata, si iniciés una vaga de fam i la portés fins les últimes conseqüències (tal i com li agradaría a Basagoiti), hauríem de condemnar el sistema (règim) polític espanyol? Crec que no, tot i que hauríem de considerar que la qualitat de la democràcia espanyola no seria massa bona.
Amb un imperi, que practica -recordem-ho- la pena de mort de manera exhaustiva, treballant a molt poca distància per l'enderroc del sistema cubà, és difícil la implantació d'una democràcia plena. Però això no evita que sigui del tot inadmissible que una persona mori de fam defensant una causa justa. Això desprestigia els èxits de la revolució i dóna ales als seus enemics.
Si d'altres vegades he escrit per a explicar i defensar els èxits aconseguits per la revolució, avui és de justícia escriure aquest post per a rebutjar una situació intolerable com l'empresonament de ciutadans per les seves activitats polítiques. Avui Cuba és menys socialista que ahir.
-
LA TERRA ENCESA
» Andreu Caballero Avui es presenta a Inca el poemari "La Terra encesa", de Joan Alfons Marí. L'acte ha estat organitzat per la delegació d'Inca de l'Obra Cultura Balear i jo tendré la satisfacció de fer la presentació. L'acte tendrà lloc a les 20h al local de l'OCB-Inca (Plaça de l'Àngel, 2).
Us hi esperam a totes i a tots!
-
LLEGIR, LLEGIR ESPRIU,LLEGIR POESIA
» Joan Tuset i Taulats Artícle de Josep Maria Terricabras.Al Periodico de Catalunya.
Ara es publiquen més llibres que mai,però molta gent lamenta -segurament amb raó-que es llegeix poc.Acaba de sortir una informació estranyíssima que diu que els joves que llegeixen ja no són tant " estigmatitzats" tant com abans ¡ Ves quina sort¡.
En tot cas, una cosa és certa: estem encarant una autèntica revolució cutural que encara no sabem on ens portarà.La nova cultura audiovisual és poderosa i atractiva.Segur que tindrà adeptes nous, gent que s´hi enganxarà i que no s´hauria enganxat als llibres.Per aquí ,alguna cosa hi guanyarem. I els llibres també hauran de cedir un xic d´espai.El resultat final és imprevisible.Estic convençut però, que els que no sàpiguen combinar la cultura lectora i la cultura audiovisual, els que simplement es quedin amb una d´elles, estaran malt formats i tindran menys oportunitats que els altres.
Dilluns va fer 25 anys de la mort de Salvador Espriu, massa bo per haver caigut en un oblit tan fort.Però, amb Espriu i sense ell , la poesia continua essent una expresió espiritual i artística de primer nivell.Per això s´han de fixar sèries de lectures obligatòries i de referència per a tots els nostres estudiants.Per això és una llàstima que es redueixin les hores de literatura en el calendari escolar.És clar que, per llegir poesia, s´ha de saber llegir.Vull dir, que que s´ha de saber llegir d´una manera especial, lenta matisada, cadenciosa, rítmica.De fet el, contacte amb la poesia aporta, entre altres coses,precisament això, s´aprèn a llegir bé,s´aprèn a llegir amb sentit, fins i tot més enllà del sentit superficial i obvi.Quan llegim poesía , es desvetllen en nosaltres registres nous, accedim a idees, sentiments, paraules i imatges que ens han resultat fins aleshores imprevistos, desconeguts, amagats.La poesia, la bona poesia, la d´Espriu i de tants altres, és pura reverberació de sons, de pensaments, de silencis expressius.Escoltar, llegir, recitar poesia és accedir a un nivell diferent de plaer estètic, intel.lectual i moral. Que es llegeixi i reciti poca poesia és molt mal senyal.
-
Avui hem aprovat reivindicacions de la nostra Joventut
» M. Assumpta Baig
No vull acabar el dia sense manifestar la satisfacció que he sentit avui amb l'aprovació definitiva de la llei orgànica de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs, que garanteix el dret de les dones a l'exercici responsable de la seva vida sexual i reproductiva. L'hem aprovat amb 132 vots a favor 126 en contra i 1 abstenció.
Les dones de la meva generació, que reivindicavem aquest dret des de l'inici de la democràcia, sabem que deixem el camí molt més aplanat per viure una vida sexual més plena, més lliure i més feliç.
Hem aprovat el dret a decidir la maternitat i la no maternitat amb igualtat de condicions sigui quina sigui les possibilitats econòmiques i es visqui en una u altra CCAA.
Com deia la Matilde Fernández, en el passadís, "durant aquest anys totes hem canviat però la que continúa igual, e inamovible, és la dreta espanyola".
Quan tingui la intervenció en el ple la publicaré.
-
El Retorno del Blogero
» La Conspiracion de los iguales Hace más de un año que por diversas razones he tenido abandonado a éste mi blog. Pero gracias al Máster LGP he decidido comenzar de nuevo a la vida del ciberactivista, porque hoy más que nunca creo que es la hora de difundir el mensaje político de los jóvenes socialistas. Toca recuperar nuestro espacio y difundir nuestros valores y sobretodo ha llegado la hora de ser valientes. Debemos empezar a trabajar no solo en la teoría de los valores, sino en la aplicación de los mismos en la realidad.¿Para cuando un Estado Laico, una Igualdad real y efectiva, una defensa de las minorías...etc? Pues bien, en este portal al mundo cibernético trataré de exponer mis ideas y reflexiones al respecto aplicándolas al día a día. Muchas gracias a Todos los que leáis mi blog y espero poder generar un debate rico en propuestas e ideas progresistas y de izquierdasGracias por estar a la expectativa de mis publicaciones!!!
-
ELS TREBALLADORS/ES DONEN UN TOC D´ATENCIÓ AL GOVERN DE L´ESTAT
» Joan Tuset i Taulats Unes 50.000 persones és van manifetar ahir a Barcelona convocats pels sindicats UGT i CC.OO de Catalunya per protestar contra la reforma del sistema de pensions.
HI HA LÍNIES VERMELLES QUE NO S´HAN DE TRAVESSAR
El Secretari General de la UGT de Catalunya Josep Mª Alvarez va deixar molt clar en el seu discurs " que no hi han raons" per enceaquesta reforma de pensions, ja que el sistema de pensions " gaudeix de bona salut".
Ha insistit que hi ha línies vermelles " que el Govern no haurie de travessar" i queden definides " pels drets dels treballadors".
Ha acusat també el sistema financer internacional de ser el causant d´aquesta crisi, i ha acusat a l´oposició del PP de tenir un " programa ocult d´acomiadament lliure", i ha avisat que els treballadors i treballadores sortiran al carrer les vegades que que calgui, per impedir que aquests projectes arribin a bon port.
-
22:40
El sindicalisme a la tropopausa
» 41° 26′ 56″ N, 2° 14′ 46″ E : Badalona On s’acaba la societat i comença la cursa política. Fins a mitjans del 2009 hem tastat un sindicalisme de pa sucat amb oli. Des del decretazo del govern d’Aznar han estat callats com a putes ! Els sindicats tradicionals, UGT i CC.OO durant molts anys han estat visquen del cuento de l’estat i del sistema [...]
-
LLENYA ALS POLÍTICS
» Joan Tuset i Taulats EDITORIAL DEL PERIODICO
Emulant Pilar Manjón en la comissió d´investigació parlamentària de l´11M, cinc bombers van deixar ahir muts els diputats de la comissió d´investigació del Parlament sobre l´incendi d´Horta de Sant Joan, en el que van morir cinc companys dels declarants.
Els responsables dels ( GRAF ) van llançar un dur al-legat de rebuig de la politització i la capitalització electoralista en que s´ha acabat convertint la investigació d´aquest incendi. Els cinc compareixents van denunciar que les filtacions de vídeos i gravacions d´àudio del sumari violen " totes les fronteres del respecte i la dignitat ".
Tal com va passar en la comissió de l´11-M, han hagut de ser les víctimes o els companys o familiars de les víctimes els que han hagut de posar un límit a la rendibilització política dels morts.Els bombers que van comparèixer ahir dirigien la seva mirada més aviat cap als bancs de l´oposició quan llençaven els seus retrets, però la veritat és que cap partit està lliure de pecat de la manipulació política dels sentiments o de les tràgiques consequències d´un accident.
Ara es polítitza l´incendi dels Ports com abans es van polititzar els de Guadalajara ( 11 morts ) o altres.En aquest cas, són CIU. el PP i Ciutadans, els partits de l´oposició, els que utilitzen l´incendi contra el tripartit, però anteriorment els socialistes també havien denunciat el Govern de Jordi Pujol després dels devastadors incendis del 1994. En el cas del foc de Guadalajara, ocorregut el 2005, amb Govern del PSOE a Madrid i a Castella la Manxa, el PP es va dedicar a fons a polititzar aquella tràgedia.Aquesta utilització partidista és una pràctica estesa en la batalla política, però la seva freqüència no és excusa que eviti la seva condemna.Alguna vegada els polítics n´haurien d´aprendre, però ens temem que tampoc serà en aquest ocasió quan ho facin.
Malgrat l´escepticisme que plana sobre els resultats de qualsevol comissió d´investigació, el Parlament té dret a esbrinar què va passar, però respectant els límits que ahir van fixar els experts compareixents.Per exemple; no se´ls pot criticar al mateix temps per relaxar-se i arriscar-se.El cap dels CRAF va posar en aquest sentit el dit a la llaga al demanar l´obertura d´un debat social sobre si cal jugar-se la vida per salvar una part del bosc o si no val la pena.Els polítics tenen aquí un bon tema de reflexió.
-
Memorial Antoni Mateu
» Andreu Caballero Demà, 24 de febrer, el PSM d'Inca té previst celebrar una vegada més el Memorial Antoni Mateu per tal de recordar i reivindicar la figura del batle republicà d'Inca i la de tots aquells inquers que moriren o foren represaliats per defensar la democràcia i la legalitat vigent, els valors republicans i la justícia social.
L'acte de recordança es durà a terme, a partir de les 20 hores, al nou local del PSM d'Inca, ubicat a la plaça Antoni Mateu, i és obert a totes aquelles persones que vulguin participar en aquest homenatge.Antoni Mateu Ferrer "en Rinya", qui fou batle d'Inca durant la república, fou afusellat pels feixistes la matinada del 24 de febrer de 1937, juntament amb Emili Darder, Alexandre Jaume Rosselló i Antoni Maria Ques Ventanyol.
-
Jo no hi podré ser
» Reflexions des de Cerdanyola Avui hi haurà dues activitats importants. I, lamentablement, no podré anar-hi. A cap de les dues. Però és important fer-ne difusió.
A les 18h., a Barcelona hem de dir que no volem jubilar-nos als 67 anys.
I a Cerdanyola, a les 19h., a l'Espai Enric Granados, recordarem la figura de Jordi Solé Tura, a través d'una taula rodona en la que hi participaran, entre d'altres, en Joan Botella i l'Albert solé, fill d'en Jordi Solé.
Jo no hi podré ser. Espero que vosaltres sí.
-
22:56
1485, pol culo te la ####
» esperant als bàrbars A mi em van deixar tranquil fa mesos, però aquesta darrera setmana l’Aida i el Fabià ja han esbufegat vàries vegades en rebre trucades de Telefónica oferint serveis de telefonia mòbil. És clar, si el teu contracte d’internet és amb Telefónica i el del mòbil no, aviat et registren com un potencial client i et [...]
-
18:56
Llengua materna
» Roig i Gracienc Ahir va ser el Dia Internacional de la Llengua Materna. Bon moment, doncs, per fer-vos notar que des de fa pocs dies el Roig g Gracien inclou una eina de traducció automàtica força eficaç que us permetrà accedir-hi, precisament, en la vostra llengua materna.
Feia temps que buscava algun sistema perquè sóc conscient que a Gràcia hi ha una part significativa de la població que té com a llengua materna un idioma diferent al català, i em fa gràcia facilitar-los la lectura. Primer havia pensat a limitar la traducció al castellà i l’anglès, però consultant algunes dades em vaig adonar que anava errat. En efecte, a Gràcia hi ha una comunitat important de persones sudamericanes procedents de països de parla hispana (unes 7.000 persones). Però de dins la Unió Europea, el col•lectiu més nombrós és el d’italians (al voltant dels 2.300). De francesos en tenim menys, uns 1.300, i una curiositat: tenim més alemanys que no pas anglesos. I cal tenir també en compte els amics portuguesos, tan actius, i els de Marroc, i Pakistan, i Líban, i…
O sigui que, vista la quantitat de llengües maternes diferents que tenim entre nosaltres, vaig veure que el millor era obrir el ventall al màxim. Si voleu veure com és el Roig i Gracienc en rus o xinès, només heu d’anar a la columna de la dreta i escollir l’opció que volgueu.
Evidentment, us animo a fer l’esforç de llegir la versió catalana original, però consultar de tant en tant la traducció us pot servir fins i tot per aprendre millor!
No hi ha posts relacionats.
-
Projecte de llei de salut sexual i reproductiva i interrupció voluntària de l'embaràs
» M. Assumpta Baig 
En el ple, del Senat, d'aquesta setmana veure'm aquest projecte de llei. Reprodueixo la meva intervenció en la Comissió d'Igualtat en contra dels tres "vetos" que s'hauran presentat de nou per debatre en el Ple.
Nuestro grupo, Entesa Catalana de Progrés, también
está formado por varios grupos, pero los tres o cuatro que
formamos el grupo estamos claramente de acuerdo en
votar en contra de estos vetos. Ya en el Congreso de los
Diputados votamos a favor de la ley porque responde a
nuestros principios de contenido ideológico. Incluso ya
habíamos pedido que se hiciera una nueva ley porque la
actual ya no da seguridad jurídica ni a las mujeres y ni a
los profesionales.
En alguna de las aportaciones anteriores realizadas para
la defensa del veto, hemos oído que se había hecho con
nocturnidad y alevosía, que no respondía a las peticiones
que existen en este momento en la sociedad. Nuestra percepción
es distinta. Nosotros recordamos que hace año y
medio se sacaron y se airearon archivos de clínicas de Barcelona,
un hecho que no debería haber sucedido nunca, y
que puso en entredicho a varias mujeres que tuvieron que
interrumpir su embarazo y que fueron citadas en el juzgado
por este motivo. Esta no es la situación que nosotros
habíamos pensado que debía suceder con a la ley vigente.
Por eso es necesaria una nueva ley, y este proyecto ley
que ahora estamos debatiendo nos da muchos más motivos
para estar confortables, precisamente porque no es única y
exclusivamente una ley de interrupción voluntaria del
embarazo, decidir aborto sí o no —porque esto ya se decidió
en su momento—, sino porque la ley también nos
habla de salud sexual y reproductiva. Para nosotros este
aspecto es muy importante, la educación de niños y jóvenes
en el conocimiento de cada uno de estos aspectos es
importantísimo. Aquí es donde nos parece que hay más
falsedad en la posición de los que pueden defender el veto
porque cuando se dice de que es importante e imprescindible
que haya educación afectiva emocional, que haya
educación sexual, que haya educación reproductiva, que
se hable en las escuelas de anticonceptivos, entonces tampoco
están de acuerdo, incluso hacen propuestas dentro de
asignaturas como la Educación para la Ciudadanía que
hablan del aborto desde una posición que realmente crea
angustia solo de pensar que se hace en determinadas edades.
Este es el aspecto que creemos más contradictorio.
Debemos educar y dar formación para poder discernir
que el aborto no es un anticonceptivo más —creo que
todas y todos estamos de acuerdo en este tema—, pero
antes se ha de dar toda la formación y educación para que
esto sea así. Esta ley no significa que haya que utilizar los
derechos que proporciona, pues parece que en algunos
momentos el aborto sea lo que tiene que hacer todo el
mundo, y todos sabemos, sobre todo las mujeres, lo preocupante
que es tener que llegar a esta decisión. (Rumores.)
La señora PRESIDENTA: Señorías, por favor guarden
silencio.
La señora BAIG I TORRAS: Debemos ser consecuentes
con lo que pedimos, con lo que recomendamos y con
nuestras posiciones ideológicas en el momento de dar
nuestro voto a una ley.
La portavoz socialista nos decía que le parecía que este
debate era de antes de que ella naciera. Hace más de treinta
años, en el primer acto político en el que yo participé,
ya pedí que todas las mujeres pudieran decidir libremente
sobre su cuerpo y que el aborto fuera una decisión libre y
gratuita, porque en aquellos momentos existían grandes
diferencias según la clase social y las posibilidades económicas
de la familia. Hace más de treinta años y aún hoy,
en 2010, estamos hablando de ello. Por eso, cuando aprobemos
esta ley, pensaré que he dado un paso hacia adelante
respecto a mis primeros principios políticos ideológicos.
Hemos tardado muchos años, pero seguramente
también hemos ayudado a la maduración de la sociedad
para que puedan estar de acuerdo. Pero igual que en aquel
primer mitin político, pido la coeducación y la educación
como instrumentos imprescindibles para que la interrupción
voluntaria del embarazo sea factible —pero que sea
utilizado el mínimo de veces posible— para dar mayor
satisfacción a todas las mujeres y a la sociedad en general.
-
ANIVERSARI DE LA MORT DEL POETA SALVADOR ESPRIU
» Joan Tuset i Taulats Avui fa vint-i-cinc anys que va pujar a la barca el poeta de Sinera.
Un petit record a un immens buit.
POEMA XLVI LA PELL DE BRAU
A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble
però mai no ha de morir tot un poble per un sol home
recorda sempre això , Sepharad.
Fes que siguin segurs el punts de diàleg
i mira de compendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l´aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l´ordre i en la pau, en el treball,
en la dificil i merescuda llibertat.
Salvador Espriu
-
Vull enyorar-te
» Andreu Caballero Avui es compleixen 25 anys de la mort de Salvador Espriu. Per mediació de David Figueres he sabut que Antaviana ens proposa fer un acte d'homenatge catosfèric al qual vull sumar-m'hi tot recordant un dels seus poemes.
Vull enyorar-te
Rebusco entre els cabells
el preu modest de fer-te viva
però sols trobo alguna engruna
de mots perduts
que s'enredaren algun vespre
bressolats pel dolç perfum
que en cloure els ulls m'afalagava.
I t'enyoro.
Però ara et prego:
No em vulguis plaure amb deixos d'aurora,
no m'amanyaguis amb versos de lluna,
sols deixa que caigui i em nafri una estona.
Que vull enyorar-te.
Sentir com passa el cor
per les betes del seu jaç
i s'atura
tot d'una
a esperar
que enyori
per no entroncar el seu batec
en el buit perdut d'inèrcies
que vull en enyorar.
-
19:07
Un himne discutit
» esperant als bàrbars Abans de la final de la Copa del Rei sona l’himne, com sempre. I entre els catalans que animen al Barça, i els bascos que ronden pel Bizkaia Arena, s’organitza un sidral descomunal. Ja va passar l’any passat a Mestalla a la final de la Copa entre el Barça i l’Athletic Club de Bilbao. El més [...]
-
Lakoff i la cosmovisió del villarato
» les idees no viuen sense organització 
Lakoff s'ha convertit en una de les persones més citades per l'esquerra en tertúlies, conferències o documents d'estratègia electoral, arrel del seu llibre, que gaire bé tothom diu haver llegit, No pienses en un elefante. Allà explica com la dreta porta anys aconseguint que les seves preocupacions (baixada d'impostos, terrorisme, nacionalisme, religió, model de família tradicional...) s'han convertit en els principals temes de debat, convertint-los així, en les qüestions principals a les campanyes.Deixem la política i parlem de futbol. I és que es poden trobar certes coincidències en l'estratègia neocon i PRISA, a través del diari esportiu AS, de la Cadena SER o la televisió Cuatro, per reflectir el suposat tracte de favor cap al Barça per part d'àrbitres, comitès i federació, i que és conegut amb el terme de Villarato. És tal la capacitat de pressió que el terme i la idea s'ha anat estenent fins començar a transmetre una gran impressió d'autenticitat.
Així neix la cosmovisió del villarato.
Tal com descriu Lakoff sobre l'estratègia neocon és "l'ús magistral de la comunicació" basats en "treballs seriosos sobre psicologia i lingüística" amb l'objectiu "d'aconseguir emmarcar el debat". "Villarato" és el resultat conceptual com ho van ser "guerra del terror" per parlar de la invasió d'Irak o "alleugeriment fiscal", per desbancar el concepte de fiscalitat justa o redistribució de la renda.
El que resulta més curiós i sorprenent és que l'obsessió de José Ramon de la Morena i el seu equip de suposats periodistes progressistes, per acabar amb tot allò que olori a José Maria Garcia, l'hagi portat a emprar unes estratègies que difícilment hagués fet servir "el butanito", un periodista dels d'abans, -que tot i que conservador i catòlic- era autèntic, directe i també conspirador, però allunyat del maketing polític i dels marcs conceptuals de Lakoff.
-
10:35
Diumenge, 21 de febrer de 2010
» Joan-Francesc Pont Clemente A Cal Cua, durant el cap de setmana, trobo un llibre del pare adquirit, probablement, durant l’estiu de 1973 que ell va passar amb la mare i la Glòria a Ramsgate, al comtat de Kent, vora el mar. Un cop més, la seva curiositat intel·lectual el va dur més lluny del que permetien els seus [...]
-
Després de Lula, una presidenta pel Brasil?
» Reflexions des de Cerdanyola 
El 24 de gener de l'any 2003 vaig tenir l'oportunitat d'assistir a un d'aquells esdeveniments que, segurament, no oblidaré mai. Formant part de la delegació del Fòrum Social de Barcelona, vaig poder participar al Fòrum Social Mundial (FSM) que tenia lloc a Porto Alegre, Brasil. Tres setmanes abans, el dia 1 de gener, Luis Inacio Lula da Silva havia pres possessió del càrrec de president de Brasil. I aquell 24 de gener Lula da Silva va ser l'encarregat de fer que molts tinguessim la sensació d'estar vivint un moment històric. Lula es dirigia, com ja havia fet l'any anterior, als assistents al FSM en un míting multitudinari. Crec que és difícil intentar explicar l'emoció que es va viure aquell dia. Un discurs emotiu, ple d'ideologia, i un país esperançat com mai.
Teniem, com a mínim jo, la sensació d'estar presents en un d'aquells moments que són un punt d'inflexió històric per un país. I, tenint en compte la dimensió del Brasil i la dimensió del Partit dels Treballadors (PT), teniem la sensació d'estar vivint en directe un punt d'inflexió per l'Amèrcica Llatina i per l'esquerra política i social a nivell mundial. Que un sindicalista integrant dels moviments socials brasilers arribés a la presidència d'una potència com el Brasil, era un crit d'esperança. Un dels eslògans que sentiem aquells dies (encara en guardo una samarreta) era "l'esperança ha guanyat a la por".
Recordo també com el propi Lula, després del míting a Porto Alegre, agafava l'avió per anar a Davos al Fòrum Econòmic Mundial, el fòrum antagònic del FSM. A Porto Alegre es va seguir amb molta atenció la intervenció de Lula. I la satisfacció va incrementar-se quan es va veure que Lula feia, davant dels poders econòmics mundials, el mateix discurs que havia fet davant dels moviments socials mundials hores abans.
Set anys després, Lula està en la recta final del seu segon mandat i, per tant, en la recta final de la seva etapa com a president brasiler. Com no podia ser d'una altra manera, Lula no ha aconseguit assolir tots els objectius que es va fixar quan va ser escollit president del Brasil. I, de fet, el seu primer mandat va estar marcat, com a mínim des del punt de vista mediàtic, per diversos casos de corrupció, tant de membres del govern com de membres del seu partit, el PT. No obstant, el poble brasiler li va tornar a donar la confiança de forma incondicional i va poder afrontar el seu segon mandat que ara és a punt d'acabar.
I el fet és que, en una enquesta realitzada a finals de gener, Lula obté una popularitat del 81,7% i només un índex de rebuig del 13,9%. Tenint en compte que es tracta de la recta final dels seus dos mandats, és un índex de popularitat impressionant, brutal. Per a situar-nos: Sarkozy en les darreres enquestes tenia una popularitat del 39% i Obama del 48%. L'enquesta del mes de gener explica l'índex de popularitat de Lula pels bons índexs d'ocupació, per les polítiques socials i pels bons números de l'economia brasilera.
Lula acaba doncs el seu mandat, a no ser que hi hagi alguna sorpresa en els propers mesos, de forma molt positiva. I ara és quan el PT comença a engegar la maquinària de la successió. Dilma Rousseff serà la candidata del PT a la presidència en les eleccions de la propera tardor. Sincerament, desconec el tarannà i la tendència política de Rousseff i, el cert, és que les enquestes publicades al gener situen a José Serra, candidat de l'oposició, per davant de Rousseff. També és cert que en la penúltima enquesta Serra li treia 25 punts a Rousseff, mentre que en el darrer sondeig la diferència era de només 4,2 punts. I això sense que Rousseff fos, encara, candidata oficial del PT.
El que és cert és que Brasil pot tornar a marcar la diferència. Si fa set anys un sindicalista va accedir a la presidència d'un dels països més potents del món, enguany ho pot fer una dona. Tornarà l'esperança a guanyar a la por?
-
EL PLA SECRET DE RAJOY
» Joan Tuset i Taulats Mariano Rajoy, per fi comença a fer publiques les seves " receptes" per sortir de la crisi.
Com no era lògic les seves propostes no aporten res de nou.Per la dreta espanyola totes les receptes pasen per una reforma laboral que retalli drets a els treballadors/as, ( limitar el preu de l´acomiadament en funció del temps treballat) i reduir en dos punts i de manera permanent la cotització de les empreses al Seguretat Social.
El pla estrella del PP queda centrat en apretar només a els assalariats i a els treballadors autonoms per afavorir els interessos dels de sempre.La Banca no ha de retornar el diner públic que ha rebut. La defensa que fa el PP del gran capital sense cap mena de control donarà ales per crear una altre bombolla.
Els sindicats i tota la classe treballadora tenim que estar ferms en la defensa dels nostres drets.EL DIMARTS 23 DE FEBRER TOTHOM AL CARRER, EN CONTRA DE LA JUBILACIÓ ALS 67 ANYS I LA REFORMA DE LES PENSIONS.
-
Espero el teu article, Pilar
» Reflexions des de Cerdanyola 
Els serveis secrets israelians, el Mossad (pacifistes on els hi hagi), són, pressumtament, els autors de l'assassinat d'un dels líders de Hamàs.
Països com França, Alemanya, la Gran Bretanya o Irlanda, han demanat explicacions al govern israelià. Espero llegir ben aviat a La Vanguardia l'article de torn de la Pilar Rahola acusant d'antisemites a aquests quatre països.
-
No tots els barris poden ser iguals
» El blog d'en Pere Nieto Una de les coses que més m’ha sorprès dels Consells de Barri que hem celebrat darrerament és que cada cop hi ha més gent que exigeix que tots els carrers de la ciutat tinguin els mateixos drets. Sembla com si es volgués renunciar a que cada barri té la seva especificitat i alhora pensar que una administració superpoderosa ho pot resoldre tot. L’accessibilitat no pot ser la mateixa a un barri totalment pla que a un barri amb una orografia molt dura. Es poden impulsar mesures (escales mecàniques, ascensors ...) per tal d’ajudar a salvar els desnivells, però no podem aspirar a que a la nostra ciutat es pugui arribar a tots els habitatges sense pendent. O no podem pretendre que el grau de silenci sigui el mateix en un espai comercial i amb vida nocturna que a un barri petit de la muntanya. A la Font del Gos molts veïns i veïnes poden tenir hort, passejar per la muntanya o prendre la fresca al carrer, però en canvi no disposen de comerç de proximitat, d’accés al metro o d’equipaments educatius. L’Ajuntament pot fer una feina de compensació però no arriba a tot, pretendre que tothom, visqui on visqui tindrà els mateixos serveis i la mateixa qualitat de vida és absurd. Possiblement aquestes demandes amb una visió més individualista dels drets veïnals i una certa pèrdua de sentit de la identitat de barri. Perquè a més molta gent no canviaria per res del món els avantatges i inconvenients del seu barri.
-
14:20
Miércoles, 17 de febrero de 2010
» Joan-Francesc Pont Clemente Leo en EL PAÍS que los militares de la UMD reciben la Cruz del Mérito Militar y que la ministra Carme Chacón recuerda a Julio Busquets. Busquets fue, además de un buen amigo, de su juventud compartida en La Floresta, de mi madre y más tarde compañero de escaño de mi padre, aunque en bancadas [...]
-
Quin panorama, companys, quin panorama!
» Andreu Caballero Com vaig explicar a un post anterior, la comissió de Defensa del Senat va aprovar (amb el vot en contra del PSOE) una moció presentada pel senador Pere Sampol en la qual s'insta el Govern espanyol a iniciar el procediment per a la cessió a l'Ajuntament d'Inca de les instal·lacions del Polvorí de Santa Magdalena, per al seu ús públic i civil. Avui, el setmanari Dijous ha publicat en portada aquesta noticia així com les declaracions de Xavier Ramis, senador i portaveu del PSOE a l'Ajuntament d'Inca, qui acusa Pere Sampol de fer demagògia perquè "sap que no es pot cedir ja que és un lloc estratègic".
Em resulta inconcebible que algú, des d'Inca, pugui dir que Pere Sampol fa demagògia pel fet d'haver aconseguit que el Senat aprovàs LA MATEIXA MOCIÓ QUE VA APROVAR PER UNANIMITAT L'AJUNTAMENT D'INCA. Quin panorama, companys, quin panorama!
-
Ronda del Guinardó
» El blog d'en Pere Nieto 
Avui s’ha presentat en roda de premsa la remodelació de la Ronda del Guinardó. Aquesta actuació és la nova fase després d’haver aconseguit enderrocar el tristament famós viaducte de la Ronda del Guinardó. Amb aquest enderroc fem visible una de les reivindicacions històriques més importants i antigues del Districte i posem el cotxe al seu lloc, per tal d’aconseguir una urbanització més amable, amb millor espai públic, amb solucions a l’accessibilitat i potenciant una mobilitat més sostenible. Alguns veïns, però, del tram entre Padilla i Cartagena han expressat públicament la seva queixa. Consideren que el projecte no és prou just perquè afavoreix el costat muntanya de la Ronda i perjudica el costat mar. Han presentat una proposta alternativa que segons ells reparteix les molèsties, com si es tractés d’un mercat de drets i deures veïnals, però en canvi obliden que l’ús principal de l’espai públic i per tant la seva proposta no és bona. Per garantir teòricament menys soroll a 40 vivendes es fa perdre un espai públic de gran qualitat a milers de veïns. S’han garantit les mesures necessàries per tal de minimitzar l’impacte visual i sonor de la Ronda del Guinardó, però cal recordar que serà un projecte que millora la vida de tot el barri, inclosos dels pisos que, lícitament, expressen la seva oposició.
Per sort l’AVV del Baix Guinardó que va ser contundent en la demanda d’enderroc del viaducte i ha estat exigent en el seguiment de les obres dins de la Comissió creada ha volgut expressar el seu suport al projecte global de la urbanització de la Ronda del Guinardó. Podeu trobar més infomració a la web d’ICV d’Horta-Guinardó on podeu baixar-vos el dossier de premsa.
-
16:07
A peu pel barri
» Roig i Gracienc 
Plataforma única Gràcia
Aquests darrers dies es comença a notar que la gent de la Vila té ganes que arribi el bon temps i tornar a gaudir dels carrers i places: els foguerons, les rues de carnestoltes, una calçotada frustrada precisament pel mal temps, els preparatius de Sant Medir… Sí, passejant aquests dies per Gràcia veig que tot està a punt per reprendre l’activitat a l’aire lliure. I això m’ha fet pensar en els carrers de la Vila, tan canviats (a millor, penso) els darrers anys.
Al districte de Gràcia seguim avançant amb un objectiu de fons prioritari: guanyar espai pels vianants. Des de l’Ajuntament ens hem centrat en donar preeminència al vianant per sobre del cotxe en els nostres carrers. El resultat que perseguim és molt clar: transformar aquests carrers en vies més amables, convertir-los en autèntics espais de connexió, en camins urbans que enllacin ciutadans, llocs, equipaments i serveis. Volem carrers per les persones.
A la Vila de Gràcia durant aquest any ja tindrem en funcionament vuit de les setze illes per vianants previstes en el pla de mobilitat i arribarem a un 70% dels carrers de la Vila convertits en plataforma o semi-plataforma única. La nostra aposta és ferma: en aquests moments ja hem reformat 35.000 metres quadrats d’espai públic fent actuacions com ampliar voreres, millorar paviment i deixar voreres i calçada al mateix nivell i no ens aturarem aquí. La peatonalització de Gràcia que impulsem, però, ve acompanyada d’una estratègia de transport públic potent sense la qual no seria possible restar protagonisme als cotxes.
Hem de pensar que en una societat canviant, nosaltres volem seguir treballant per guanyar els carrers per la gent, pels veïns, pels més joves, però també pels més grans. Reduirem cotxes i augmentarem accessibilitat , perquè aquí, al districte de Gràcia, no volem que ningú es quedi fora. No volem que ningú renunciï a gaudir del seu espai públic. M’agradaria trobar-vos, tot passejant, pels nostres carrers.
Posts relacionats:
-
14:50
Èpica desmobilitzadora
» esperant als bàrbars Com que visc a Sants, cada dia em trobo amb algun cartell reivindicatiu i tinc una petita mostra de l’estat d’ànim dels moviments socials més contestataris (encara es diu així? contestataris?). El darrer cartell que he vist és, de llarg, el pitjor en molt de temps. Bàsicament hi diu: “Les poques persones que lluiten són [...]
-
El grup municipal d'ICV-EUiA abandona el ple de pressupostos per tractar-se d'una convocatòria il·legal
» Reflexions des de Cerdanyola Davant l’incompliment dels requeriments legals en la convocatòria del ple extraordinari de pressupostos de dijous 11 de febrer de 2010 (l’expedient no estava complert en el moment de la convocatòria) el grup d’ICV-EUiA ha demanat que el punt 3 (Aprovació del pressupost general de l’Ajuntament de Cerdanyola per a l’exercici 2010), quedi sobre la taula. La nova majoria absoluta (PSC-CiU) s’hi ha negat i en conseqüència els regidors d’ICV-EUiA i també del grup del PP, han abandonat el Ple. Els regidors del grup municipal d’ICV-EUiA no hem volgut participar d’un Ple de pressupostos la convocatòria del qual es troba fora de la legalitat, perquè ens hauria semblat incoherent i mancat de la responsabilitat que el nostre càrrec exigeix. La mateixa responsabilitat i coherència porta al grup d’ICV-EUiA a veure’s en l’obligació de presentar un recurs de reposició dels pressupostos.
Dit això, també considerem molt important esmentar la manca de voluntat política i democràtica que ha mostrat el govern de la ciutat: rebuda la informació que, prèviament a l’expedient, se’ns havia fet arribar, vam creure necessari presentar propostes de modificacions d’aquest pressupost. No han volgut negociar-les: el portaveu del nostre grup municipal va rebre el mateix dia del Ple la comunicació, per part del govern, que no s’acceptava cap de les nostres propostes. Aquesta comunicació se’ns va fer arribar a les 17 hores i 49 minuts, això és, una hora i onze minuts abans de l’inici de la sessió plenària. Així doncs s’ha ignorat l’oposició i, per tant, l’exercici del dret legítim de representació dels ciutadans i ciutadanes que tot grup municipal ha de dur a terme.
En conseqüència, considerem aquest un incident lamentable, fora de lloc tant des d’un punt de vista ètic com legal. Com ja hem comentat, prendrem les mesures oportunes presentant el recurs de reposició.
Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa a l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès.
-
0:04
Qui assemblea passa, any empeny
» esperant als bàrbars Avui hem fet Assemblea General de l’MLP a l’Espai Jove La Fontana. A destacar: 1. Nou pla estratègic pels propers tres anys amb especial atenció a la comunicació i el territori 2. El Raimon Goberna repeteix de President 3. El 2010 currarem de valent si volem que tot surti com hem previst De totes maneres si voleu seguir de prop [...]
-
Moció contra el cànon digital
» Andreu Caballero Seguint les passes de Guillem Caldentey, d'Els Verds-Esquerra d'Artà, i de Pepe García, d'Alternativa per Pollença, avui el grup municipal del Bloc per Inca ha registrat una moció per tal que l'Ajuntament d'Inca sol·liciti al Govern espanyol l'exempció del pagament del cànon digital. Així mateix, a la moció que hem registrat, demanam a l'Ajuntament d'Inca que insti el Govern espanyol a modificar el Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual per tal que les administracions públiques quedin excloses del pagament de l'anomentat cànon digital o cànon de la SGAE.Per altra banda, també proposam a l'equip de govern municipal que dugui a terme totes les accions necessàries per tal de reclamar a les empreses proveïdores la quantitat abonada en aquest concepte per a tots aquells suports i unitats de còpia que hagin estat adquirits per la corporació inquera d'ençà que el cànon s'aplica al preu dels productes.
La moció es debatrà al Ple de dia 26 de febrer.
-
18:52
Dilluns, 15 de febrer de 2010
» Joan-Francesc Pont Clemente Un dia li demanava a un bon i expert amic la seva opinió sobre un alt càrrec d’una de les nostres administracions i em deia: és d’aquestes persones que quan arriben al costat del precipici donen un pas endavant… Darrerament em sembla com si una bona part de la nostra classe política s’hagués apuntat a [...]
-
Cinema, presó i altres reflexions
» El blog d'en Pere Nieto La gala dels Goya d’ahir diumenge va convertir a “Celda 211” en la gran guanyadora. És una pel•lícula que em va agradar i per tant ja m’està bé, això sí, sense sacralitzar el que signifiquen els premis. A mi per exemple “Los Abrazos Rotos” i “Mapa dels sons de Tòquio” m’havien agradat força i en canvi gairebé ni competien. Això sí de “Celda 211” hi ha un element que m’interessa destacar, la reflexió a l’entorn del món de la presó. Hi ha poques pel•lícules sobre el món de la presó, perquè en realitat volem que sigui una realitat invisible. Es parla molt en aquests moments de fer reformes legals que permetin tractar la multireincidència de manera més contundent (possiblement calen mesures, no ho nego), s’instal•la el tòpic de que per una porta entren i per l’altra surten, però en canvi no ens preocupem de què passa allà dins. Un amic meu, el Pere, funcionari de presons em deia que la pel•lícula no retratava la realitat de la presó, n’estic convençut, com Hospital Central no retrata el món sanitari o Cambio de Clase el món educatiu. Però el que segur que fa és crear uns moments de reflexió al voltant d’aquesta realitat i d’aspectes tan delicats com quins elements acaben generen la violència. La idea de la invisibilitat del món penitenciari també l’he tingut havent llegit el llibre de David Fornons “Prisión y Drogas, doble condena”.
No crec que el cinema hagi de ser a la força reivindicatiu, però sí que és cert que m’agrada que ens pugui ajudar a fer reflexions. Aquesta funció del cinema també és important, posar davant de molta gent valors que val la pena defensar. En aquest sentit ahir Andreu Buenafuente va fer un comentari sobre la pel•lícula “Ágora”, li va agrair a Alejandro Amenábar descobrir que Hipatia no era una malaltia, sinó una dona científica que va aportar molt a la seva societat. I és cert té un efecte multiplicador en el coneixement d’Hipatia d’Alexandria la pel•lícula. Fins aquell moment poca gent havia donat a conèixer aquesta interessant figura, a Horta-Guinardó, i gràcies al Consell de Dones i a la Feli, vam tenir consciència d’aquesta importància i vam aprovar dedicar-li un carrer al recinte universtari de Llars Mundet.
-
20:04
Lleis corrosives i corrosió de les lleis
» esperant als bàrbars Conferència recomanada de Larry Lessig. Ajuda a entendre que les transformacions teconològiques generen noves maneres d’entendre el món (cosa que els marxistes ja saben) i que les institucions no tenen més remei que adaptar-s’hi. O palmar pel camí, que també es pot aconseguir si hom s’ho proposa (la SGAE i la Ministra de Cultura, per [...]
-
Tranquil Jordi, tranquil. Soroll a la Ronda de Dalt
» El blog d'en Pere Nieto Permeteu-me que faci servir aquesta frase antiga i mítica per respondre al meu amic Jordi Coronas, conseller d’ERC al Districte d’Horta-Guinardó. En el seu article “Problemes de soroll, solucions barates” denuncia el fet que davant dels problemes de soroll a la Ronda de Dalt i després d’haver fet una feina de treball en aquest sentit la única solució que es proposa és la reducció a 60 km/h en aquests trams de Sant Genís, Vall d’Hebron i Montbau. Tinc la sensació que és un exemple clar de “ràdio macuto”. L’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament ha fet durant uns quants anys una feina molt important de treball i anàlisi, parlant amb tothom. En el cas d’Horta-Guinardó es va crear una comissió veïnal que va celebrar dues sessions de treball, responent a un compromís del Pla d’Actuació del Districte (2007-2011), per molt que després es fessin altres iniciatives de grups municipals, però no oblidem que això estava al PAD aprovat per PSC, ERC i ICV-EUiA. Les dues sessions van servir per plantejar totes les ocpions tècniques per tal de minorar el soroll a la Ronda un cop descartat tècnicament una cobertura total. Les propostes eren molt diverses i complexes, des de pantalles absorvents a tractaments de façanes. La resposta de la comissió de treball, amb les AVV i els grups municipals va ser molt favorable a l’informe. Com a Districte vam aclarir que el cost de la inversió era impossible d’assumir per part del Districte i que per tant hauríem de treballar per aconseguir que l’Àrea de Medi Ambient i l’Ajuntament en el seu conjunt ho assumissin com un projecte de ciutat. I així ha estat. Hem aconseguit això, fruit del treball d’una comissió al Districte. Els barris a l’entorn de la Vall d’Hebron veuran com es millora de forma molt significativa la qualitat de vida (en l’aspecte del soroll) als seus barris, gràcies a la feina de les entitats i al compromís de l’equip de govern del Districte i de la sensibilitat de l’Àrea de Medi Ambient.
A la roda de premsa es presenten els criteris del pla que podeu consultar en aquest breu dossier i es plantegen en documents annexes d’una gran extensió tot un seguit de mesures per tal d’assolir la minoració del soroll a la ciutat. I és cert, als mitjans de comunicació gairebé sols es tracta la reducció de velocitat a la Ronda a 60 km/h. Algú creu que l’Ajuntament es gastarà 17 milions d’euros en canviar les senyals de 80 a 60? Bé, doncs aquest és el resultat a nivell de premsa. Com és possible que no es parli de pantalles acústiques a la Vall d’Hebron? La veritat és que no tinc la resposta. A partir d’aquest titular tan absolutament parcial i que explica sols una mínima part del projecte es fa una valoració política ja assumint que tot allò que es va treballar no es va fer. I segur que si preguntem als veïns la seva versió pot acabar sent una altra . Això és la “ràdio macuto”. La realitat però és una altra. Els veïns de la zona en el seu treball per fer aportacions al Pla d’Actuació del Districte van insistir en aquest sentit, es va incorporar l’estudi de les mesures a aplicar i aquest compromís s’ha dut a terme. Efectivament aquest mandat les mesures no podran estar operatives però hem posat les bases clares, serioses i explicades per fer front al soroll a la Ronda de Dalt.
-
LA FATIGA DELS CONSELLERS MARAGALL I CASTELLS
» Joan Tuset i Taulats Les declaracions del Conseller Ernest Maragall de que Catalunya està fatigada del Tripartit i les declaracions de suport del Conseller Antoni Castells i amb matisos també per la Consellera Montserrat Tura han posat al PSC en primera linia informativa.
Aquest set anys de governs de l´esquerra catalana han estat globalment molt positius per Catalunya.Després de 23 anys de governs de CIU, el país necessitava un canvi.
Tant els governs del president Pasqual Maragall com el José Montilla s´han sustentat amb la coalició de tres partits. Tres partits d´esquerres però diferents en molts aspectes.Un govern de coalició és complex i no és fàcil de gestionar, tot i això la valoració i els resultats han estat positius.
D´aquests anys de govern del Tripartit també podem trovar coses negatives " això és natural en qualsevol govern".Jo en citaria una :la política informativa del govern ha estat dolenta ja que no ha transmés tot el que de bó ha fet el govern.
Jo no seria tant rotunt al afirmar que Catalunya està esgotada del tripartit i que aquest projecte no s´ha de repetir, però coincideixo amb els consellers que el PSC ha d´aspirar ha governar sense hipoteques.
També és del tot imprescindible que el PSC recuperi el grup parlamentari propi al Congrés de Diputats
Potser les reflexions dels consellers no s´han fet de portes endins del PSC com pertocava, però han obert un debat i el debat en democràcia sempre és positiu .
-
Thomas Jefferson i la recerca de la felicitat
» les idees no viuen sense organització 
La passió amb la que parla en Joan-Francesc Pont sobre Thomas Jefferson m'ha fet investigar una mica al respecte del personatge. I efectivament no és casualitat que li agradi ja que entronca amb els seus principis filosòfics.
És el president nord-americà (3r) al llarg de la primera dècada del segle XIX (1901-1909) i és considerat com un dels pares de l'arquitectura democràtica d'Estats Units. La seva estada a França com a minister to France el van fer apropar-se a les tesis revolucionàries. La seva aposta és clara per la separació d'Esglèsia i Estat i és el mentor de la llibertat de consciència: "I have sworn upon the altar of God eternal hostility against every form of tyranny over the mind of man.". Per altra banda, considera que un dels principals papers de l'estat és la protecció de la llibertat dels individus. La seva grandesa el porta a tenir simpaties fins i tot entre sectors anarquistes.
Però el que més m'ha interessat de Jefferson ha estat la seva preocupació per la recerca de la felicitat, i la seva influència a la Declaració d'Independència en la que diu:
We hold these truths to be self-evident, that all men are created equal, that they are endowed by their Creator with certain unalienable Rights, that among these are Life, Liberty and the pursuit of Happiness. That to secure these rights, Governments are instituted among Men, deriving their just powers from the consent of the governed, That whenever any Form of Government becomes destructive of these ends, it is the Right of the People to alter or to abolish it, and to institute new Government, laying its foundation on such principles and organizing its powers in such form, as to them shall seem most likely to effect their Safety and Happiness.
Aquesta idea també lliga amb el concepte de felicitat de Bentham, que deia que la millor societat és aquella en la que els ciutadans són més feliços, per tant, la millor política serà aquella que generi una major felicitat. Layard complementa el relat de Bentham afegint que necessitem desesparadament un concepte de bé comú, i proposa perseguir la major felicitat per a tothom, situant a tots els ciutadans en peu d'igualtat davant dels seus veïns. Joan-Francesc Pont parla de la redistribució de la felicitat, a partir de l'adopció de polítiques públiques que facin accessible a tothom la felicitat, i ho fa convidant a compartir la nostra felicitat amb quin veuen negat el seu dret d'autoderminació personal com a homes i dones en raó de raça, gènere, estat civil, opció sexual, idees polítiques o filosòfiques o altres raons de vida.
La influència de Jefferson és gran i sap greu que l'Estatut de Catalunya de 2006 no recollís la proposta d'incloure la felicitat, tant pels precedents en el constitucionalisme com per la importància de la cosa i la traducció en polítiques públiques orientades a generar felicitat personal i pública. -
Je ne suis pas fatigué
» les idees no viuen sense organització 
Cada dia deuen néixer milers de grups a Facebook. Vull destacar un anomenat NOSALTRES NO ESTEM FATIGATS i és un col·lectiu de ciutadans i ciutadanes de Catalunya que es consideren que no estan fatigats d'un Govern que ha fet més politiques socials, que ha aconseguit més nivell d'autogovern i de finançament de la història. Consideren que no estan fatigats d'un Govern que ha posat i ha afrontat els reptes que té Catalunya en educació, salut, infrastructures, etc.
Per cert, he llegit amb sorpresa algunes notícies i columnes per certa demagògia entorn a la llibertat d'expressió dels membres d'un partit o de qualsevol organització. No és una qüestió de llibertat d'expressió sino de saber fer servir els canals existents, perquè cal respectar-los, sobretot quan es té la posició privilegiada com és el cas.
Per cert, m'hi he sumat. Je ne suis pas fatigué monsieur Maragall. I és que les idees no viuen sense organització...
-
DEMAGOGIA ELECTORALISTA
» Joan Tuset i Taulats Si quan fa unes setmanes l´alcade de Vic volia no empadronar a els immigrants sense papers, aquesta proposta feia un tuf electoralista,ara amb les declaracions d´Àngel Colom responsable d´Immigració de Convergència Democràtica demanant que s´expulsin a els immans radicals(salafistes),aquesta intuició s´ha confirmat.
L´Àngel. Colom què coneix molt bé tot el que fa referència a la immigració i en concret l´islam ja que en l´últim govern de CIU va ser representant del govern de la Generalitat al Marroc, sap què està fent demagogia.
Aquesta proposta de caràcter populista és absurda, i provocaria un afecte contrari al què es pretent i això el senyor Colom ho sap.
Aquesta mesura no té ni cap ni peus.L´islam a Catalunya és plural i majoritariement moderat. El què cal és facilitar a aquesta comunitat cada vegada més gran trovi els seu encaix amb naturalitat en una societat plural com la nostra.
Utilitzar la immigració i fer islamofòbia com en el cas del senyor Colom amb objectius electoralistes, a més de ser irresponsable és molt perillós.
És necessari que totes les forces polítiques democràtiques catalanes es comprometin a no utilizar a la immigració amb finalitats electorals.
Senyor Colom amb la convivència no si juga.
-
DEMAGOGIA ELECTORALISTA D´ÀNGEL COLOM
» Joan Tuset i Taulats Si quan fa unes setmanes l´alcade de Vic volia no empadronar a els immigrants sense papers, aquesta proposta feia un tuf electoralista,ara amb les declaracions d´Àngel Colom responsable d´Immigració de Convergència Democràtica demanant que s´expulsin a els immans radicals(salafistes),aquesta intuició s´ha confirmat.
L´Àngel. Colom què coneix molt bé tot el que fa referència a la immigració i en concret l´islam ja que en l´últim govern de CIU va ser representant del govern de la Generalitat al Marroc, sap què està fent demagogia.
Aquesta proposta de caràcter populista és absurda, i provocaria un afecte contrari al què es pretent i això el senyor Colom ho sap.
Aquesta mesura no té ni cap ni peus.L´islam a Catalunya és plural i majoritariement moderat. El què cal és facilitar a aquesta comunitat cada vegada més gran trovi els seu encaix amb naturalitat en una societat plural com la nostra.
Utilitzar la immigració i fer islamofòbia com en el cas del senyor Colom amb objectius electoralistes, a més de ser irresponsable és molt perillós.
És necessari que totes les forces polítiques democràtiques catalanes es comprometin a no utilizar a la immigració amb finalitats electorals.
Senyor Colom amb la convivència no si juga.
-
carnestoltes, d'ara i d'abans
» les idees no viuen sense organització 
Ahir quan sortia cap a la feina l'espera al semàfor d'avinguda madrid amb numància va ser més llarga del que és habitual. El motiu? La rua de Carnestoltes d'una escola. Em va fer pensar en el fred que passava de petit quan ens disfràssavem al cau o a l'escola. Mai li he trobat el què però s'ha de reconèixer que hi ha molta gent que li fa il·lusió aquesta cita anual. Una cita que té uns origens pagans i que el Cristianisme va saber incorporar de forma intel·ligent en el seu calendari. Si Baco aixíqués el cap...
Escrivint el post, m'ha vingut al cap que al Facebook hi ha una foto penjada de la meva infància i que voldria compartir-la aquí. Ens vam disfressar de jugadors de futbol americà... Encara no entenc perquè, si a nosaltres el que ens agradava era el futbol, i una mica el basquet. Un detall important, els nois de jugadors i les noies de cheerleaders... quines coses dels vuitanta. Us he de confessar que, incompresiblement, encara conservo l'andròmina del casc a l'altell de casa de la mare.
-
Quan sortim de la crisi o com sortim de la crisi?
» El blog d'en Pere Nieto Un dels grans debats que avui dia està sobre la taula és sobre si la sortida de la crisi a casa nostra és imminent o bé encara trigarem més temps. Però en el fons no es planteja si hi haurà canvis profunds que facin que no es puguin viure les crisis econòmiques d’aquesta manera. No coincidíem que el descontrol bancari i la manca de regulació dels beneficis extraordinaris era una de les causes d’aquesta crisi? No és a més una vergonya que l’excés de beneficis d’uns pocs porti a la ruïna a una majoria? Si és així, com és que la preocupació sols és per sortir de la crisi i deixar en mans dels mateixos l’evolució dels beneficis?
Un altre tema en el que crec que no s’ha fet prou és en el tema de l’habitatge. Jo estic de lloguer, mai he tingut pis de propietat. Durant molts anys vaig sentir com la meva opció era llençar els diners (de fet poca cosa puc fer-hi perquè ni puc accedir a habitatges protegits ni puc aconseguir un crèdit per comprar-ne un en el mercat lliure). La greu crisi econòmica va posar a molta gent que confiava cegament en que el seu habitatge sempre pujaria de forma exponencial de preu en una situació molt greu. Aquesta situació en molts casos agreujades per divorcis. Ara que la situació comença a preveure que millorarà estem en el mateix punt. Els pisos tornaran a ser el principal element d’especulació i no un dret. Cal un canvi radical que permeti optar per formes més flexibles d’accés a l’habitatge, basades en el lloguer i en el plantejament de que no tota la vida necessitem el mateix pis.
Per tant davant de l’actual situació no tan sols hem de garantir mesures de protecció per als sectors que surten més afeblits de l’actual situació econòmica, sinó també mesures per evitar alguns dels elements que potser no van provocar estrictament la crisi però que sí que l’han fet més profunda i injusta.
-
Instaurar la República com a mesura anti-crisi
» Reflexions des de Cerdanyola 
Llegeixo amb atenció la notícia que informa que el Rei Joan Carles està disposat a donar un cop de mà per superar la crisi econòmica en la qual estem vivint.
Sembla que la seva voluntat és unir esforços, parlar amb partits polítics, sindicats, economistes, patronal, etc., per arribar a grans acords d'Estat.
Des d'aquest modest bloc ofereixo, no una solució, però sí un pedaç per superar aquesta crisi. Abolim la monarquia i instaurem la república. D'aquesta manera ens estalviariem els 8.896.920€ que aquest any l'Estat (o sigui els impostos que paga la ciutadania) destinarà a cobrir les despeses de la Casa Reial. Se m'acudeixen unes quantes partides a les quals destinar aquests gairebé 9.000 milions d'euros.
-
Farà 15 anys de la Plataforma d'Acció de Beijing
» M. Assumpta Baig 
La declaració de Cádiz:
Recordando la I Cumbre de Mujeres en el Poder celebrada en Atenas en 1992, las declaraciones que se han sucedido en el ámbito de la UE y el actual Pacto Europeo por la igualdad entre mujeres y hombres, nosotras Ministras y líderes políticas de los Estados Miembros de la UE, reunidas en Cádiz, a iniciativa de los Gobiernos de España y Reino Unido, celebramos la II Cumbre Europea de Mujeres en el Poder,
Coincidiendo,
Que estos tiempos de crisis ofrecen una oportunidad única para el cambio, ya que la igualdad entre mujeres y hombres es una condición previa para el crecimiento sostenible, el empleo, la innovación, la competitividad y la cohesión social,
Que en 2010, la Comisión Europea renovará su compromiso de promover la igualdad, adoptando una estrategia que reemplace la actual hoja de ruta para la igualdad entre mujeres y hombres.
Que la Unión Europea aprobará una nueva estrategia de crecimiento y empleo para los próximos diez años,
Que se conmemora el XV aniversario de la Plataforma de Acción de Beijing,
Y que se han cumplido 30 años de la adopción de la Convención para la Eliminación de todas las formas de discriminación contra la mujer.
Constatamos que:
• La participación y representación de las mujeres en los niveles más elevados de responsabilidad y de toma de decisiones se mantiene en niveles muy bajos en todos los campos, pero particularmente en el ámbito económico, financiero y político.
• El aumento del nivel formativo de las mujeres no se ha correspondido con una presencia proporcional en los espacios de toma de decisiones, incluidos los puestos directivos de las grandes empresas y aquellos en los que se genera nuevo conocimiento.
• Este déficit de representación supone una pérdida del talento de las mujeres para la sociedad, sobre todo en el actual contexto de superación de la crisis económica y financiera.
• Las generaciones más jóvenes están reproduciendo comportamientos sexistas en los diferentes ámbitos de de la vida, como muestran los datos sobre violencia de género, sobre la discriminación en el acceso y promoción profesional, o sobre la discriminación en las retribuciones y la protección social.
• Ante el reto demográfico que representa el envejecimiento progresivo de la población europea, las responsabilidades del cuidado siguen estando generalmente en manos de las mujeres.
• Los estereotipos sexistas siguen determinando un comportamiento diferenciado de mujeres y hombres y favoreciendo situaciones de discriminación. Los medios de comunicación juegan un papel decisivo en esta materia.
• A pesar de los progresos en igualdad de género, es necesario continuar avanzando para conseguir una igualdad real para todas las mujeres y hombres.
• La celebración de cumbres como éstas son un importante mecanismo para avanzar en igualdad.
Declaramos que:
• La calidad de nuestras democracias requiere una participación equilibrada de mujeres y hombres en los espacios de representatividad y en todos los ámbitos y niveles de toma de decisiones.
• La violencia contra las mujeres es una violación de los derechos humanos e impide su pleno desarrollo personal y profesional.
• La participación equilibrada de mujeres y hombres es un elemento indispensable para consolidar modelos democráticos inclusivos apoyados en la innovación, en la solidaridad y en la sostenibilidad.
• El acceso de más mujeres a puestos de decisión política favorece la incorporación de la igualdad en todas las acciones de los gobiernos.
• El acceso de más mujeres a puestos de decisión económica contribuye a promover la igualdad de género.
• La igualdad entre mujeres y hombres no es sólo una cuestión de derechos fundamentales y de justicia social, sino que es también una condición previa para lograr los objetivos en materia de crecimiento sostenible, empleo, competitividad, excelencia científica y cohesión social.
• La rentabilidad de las políticas de igualdad entre mujeres y hombres se manifiesta en mayores tasas de empleo, más contribución al PIB, mayores ingresos fiscales, unos índices de natalidad sostenibles y mayor cohesión social.
• La discriminación en función del sexo es estructural y exige en consecuencia cambios estructurales y culturales en todos los órdenes de la vida.
• La igualdad entre mujeres y hombres, como ha demostrado la experiencia, es una respuesta sostenible para los retos del futuro, especialmente aquellos que hay que encarar en la próxima
• Nos comprometemos a trabajar para que los Estados Miembros y las instituciones de la UE aseguren una participación equilibrada de mujeres y hombres en todos los espacios de responsabilidad.
• Nos comprometemos a trabajar para que los gobiernos nacionales y las instituciones de la UE promuevan la corresponsabilidad de mujeres y hombres en el ámbito doméstico y de los cuidados, contribuyendo así a facilitar el acceso igualitario de mujeres y hombres a los puestos de responsabilidad y de toma de decisiones.
• Nos comprometemos a trabajar para que la igualdad de género sea una prioridad en las agendas políticas de los Estados Miembros y de la UE y a intensificar nuestros esfuerzos para identificar y abordar los obstáculos que dificultan, impiden o limitan la participación de las mujeres en los ámbitos de responsabilidad, en particular de decisión política y económica y de generación de conocimiento.
• Nos comprometemos a impulsar en nuestros Gobiernos e instituciones europeas la consideración de posibles cambios normativos, que incorporen la transversalidad de género, medidas de acción positiva, umbrales y metas que promuevan una participación más equilibrada de las mujeres y los hombre en los ámbitos político, público y económico.
• Nos comprometemos a trabajar para incorporar la dimensión de género en las respuestas frente a la crisis económica, financiera y de empleo, teniendo en cuenta el distinto impacto que ésta tiene en mujeres y hombres y para que ello se refleje en la próxima Estrategia 2020.
• Nos comprometemos a poner al servicio de la sociedad nuestra posición estratégica y nuestra experiencia para eliminar y prevenir todo tipo de discriminación.
• Nos comprometemos a explorar con las instituciones europeas y con los Estados Miembros la posibilidad de celebrar periódicamente próximas cumbres de Ministras y líderes políticas.
• Nos comprometemos a promover la igualdad de género en la Acción Exterior y en la Cooperación al Desarrollo de la Unión Europea.
• Nos comprometemos a apoyar la futura entidad de género de Naciones Unidas para avanzar en la capacitación de las mujeres de todo el mundo y respaldar a aquellas que se enfrentan con mayores dificultades.
Hacemos un llamamiento a los Gobiernos de los 27 Estados Miembros, a las instituciones de la UE, a los agentes sociales y económicos, a los medios de comunicación, a las instituciones académicas y científicas y a todos los hombres y mujeres, para que remuevan los obstáculos que impiden la plena participación de las mujeres en todos los ámbitos de la sociedad y su acceso y permanencia en los puestos de toma de decisiones, contribuyendo así a sociedades más justas, más iguales, más inclusivas y eficientes.
-
EL 23 DE FEBRER TOTHOM AL CARRER CONTRA LA REFORMA DE LES PENSIONS
» Joan Tuset i Taulats Els dos sindicats UGT i CC.OO, han convocat una manifestació el día 23 de febrer amb el lema: EN DEFENSA DE LES PENSIONS. NO AL RETARD DE LA JUBILACIÓ. LA SOLUCIÓ NO ÉS RETALLAR LA PROTECCIÓ SOCIAL.
Aquest día els treballadors i treballadores i la ciutadania en general sortirem al carrer per exigir al govern de l´estat que retiri la proposta d´ augmentar l´edat de jubilació als 67 anys i de reformar el sistema de pensions.
En plena crisi plantejar retresar l´edat de jubilació i reformar el sistema de pensions és un greu error , i més encara sí el fa un govern d´esquerres.
La resposta dels treballadors i treballadores aquest día ha de ser massiva en contra de les mesures que pretenen retallar l´estat del benestar.
-
Polvorí d'Inca
» Andreu Caballero 
Dimarts, la comissió de Defensa del Senat va aprovar (amb els vots favorables del grup mixt i del grup popular, i el vot contrari del PSOE i l'Entesa Catalana de Progrés) una moció presentada pel senador Pere Sampol en la qual s'insta el Govern espanyol a iniciar el procediment per a la cessió a l'Ajuntament d'Inca de les instal·lacions del Polvorí de Santa Magdalena, per al seu ús públic i civil.
Avui, el grup municipal del Bloc per Inca i la portaveu dels JEN-PSM d'Inca hem acompanyat el senador Sampol fins a les instal·lacions militars del polvorí d'Inca i hem tengut l'oportunitat d'agrair-li en persona la feina feta.
La cessió del Polvorí al municipi d'Inca per part del ministeri de Defensa espanyol és una reivindicació històrica del PSM d'Inca que ha demanat en diverses ocasions que en aquestes instal·lacions es dugui a terme un alberg juvenil.
L'abril del 2009, el grup municipal del Bloc també va presentar una moció en la qual es sol·licitava a l'Ajuntament d'Inca que demanàs al Ministeri de Defensa la cessió del polvorí, per al seu ús públic i social. La moció es va aprovar per unanimitat.
-
23:10
Urbanisme i corrupció
» 41° 26′ 56″ N, 2° 14′ 46″ E : Badalona Us deixo el link d’un article (molt recomanable) publicat i escrit per l’amic arquitecte i urbanista Agàpit Borràs. Article publicat a la secció Lliure Pensament del Setmanari El Triangle. Urbanisme i Corrupció, per Agàpit Borràs Jordi Crisol Badalona, Països Catalans Share on Facebook Share this on del.icio.us Share this on Technorati Share this on Facebook Tweet This! Subscribe to the comments for this post? Share this [...]
-
La setmana de Kabila
» Des de l'esquerra. El bloc d'Iñaki Escudero Des de Kabila, prenent el relleu de l’Àngels, aquí us deixo amb la selecció de la setmana d’IloveIU:
Un dels temes claus ha estat l’anomenat pensionazo, sobre ell han escrit diversos blocaires. Alberto amb rigor i saviesa ha escrit des de la seva Altereconomía. També ho han fet alguns dels nostres càrrecs institucionals. És el cas de Nuet, Gordo i Mikel Arana, entre d’altres.
Hi ha temes que són sempre candents per a l’esquerra. Sobre tot quan perillen les decisions que es prenen i s’intenta donar marxa enrere amb privatitzacions. Així Àngels ens explica com veu Llamazares el futur de la Sanitat, Ventanas parla de blindar un mínim per a Educació i Leolo fa una comparació sàvia i documentada sobre el camí que està prenent l’Habitatge amb l’actual govern autonòmic basc.
I com no, sempre hi ha gran preocupació per temes recurrents com la Igualtat, Curro amb precisió critica la manca d’igualtat que impera a la Reial Acadèmia. Hugo, entra en un altre tema preocupant –la corrupció– i fa una oportuna comparació entre dos fets que s’han produït aquesta setmana.
Un altra qüestió mediàtica de la setmana ha estat la ubicació de l’ATC (eufemisme pel que es coneix ara el cementiri nuclear), i n’ha parlat l’Alvaro des de Soto i, per últim, veiem com desde su cantera, Fernando, ens explica que el Partit Popular d’Alpedrete, –immers en una presumpta “corrupció urbanística”– no vota a favor de la reparació de la memòria de Miguel Hernández l’any del seu centenari, però per sort –al·leluia, estem salvats!—, la seva alcaldessa reconeix que Franco “va fer algunes coses malament”.
Això ha estat tot per aquesta setmana, la propera pren el testimoni l’Álvaro des de Soto en Cameros.
-
Relats que venen
» les idees no viuen sense organització Un dels grans reptes de les forces polítiques progressistes per al proper cicle electoral que tot just sembla haver pre-començat és construir un relat en positiu i proper a la ciutadania, sobretot per aquella que passa per dificultats amb la situació de crisi. Sense caure en els discursos demagògics de la dreta, aquella que "defiende los problemas reales de la gente". A més, cal anar en compte, perquè han estat governant arreu en els darrers quatre anys. Hi porto pensant des de que ahir vaig dinar amb el Manel González, amic, director de la Fàbrica i un dirigent emergent a l'MLP.
Per altra banda, m'han encarregat coordinar un projecte sobre la felicitat a la Fundació Rafael Campalans i el repte no és fàcil, si tenim en compte les reflexions que em feia l'amic Manel. Caldrà construir un relat des de l'anàlisi de la realitat actual... Layard parteix de diferents premises, una d'elles, la que fa referència a la plena ocupació com a objectiu de l'economia de la felicitat. Doncs anem bé amb 4 milions d'aturats.
Està clar que el canvi de model productiu que anhelem, també ha de ser social. Parafrasejant JFK, ens hem de preguntar no de quina manera pot fer-te el teu país feliç a tu, sino què pots fer tu per fer feliç el teu país, a partir d'aquí construirem una societat plena de felicitat. Mentres tant ens quedarem amb el darrer anunci d'Estrella DAMM...
-
El PP d'Inca fa cadufos
» Andreu Caballero Com vaig explicar en un post anterior, la resposta del PP d'Inca a la proposta dels grups municipals del BLOC i Independents d'Inca de dedicar els doblers de la seva dedicació parcial a finalitats socials va ser un comunicat de premsa ferest en el qual, entre d'altres coses, el grup municipal popular anunciava que "votarà en contra de la proposta en considerar-la incongruent i del tot hipòcrita per part del Bloc".
Idò resulta que, just a l'endemà d'escriure el comunicat, es va celebrar el Ple municipal i el grup municipal popular (el mateix que es veu amb cor de donar lliçons de congruència) s'absté en la votació i la moció quedà aprovada amb els vots favorables de BLOC i INDI.
Tothom té dret a canviar d'opinió, però imaginau-vos la meva sorpresa quan aquest matí, 13 dies després de l'abstenció del PP, he llegit al Setmanari Dijous el comunicat del grup municipal popular en el qual anunciava que "votarà en contra de la proposta en considerar-la incongruent i del tot hipòcrita per part del Bloc". He quedat sense paraules!Al comunicat, el PP d'Inca també deia que "en el cas del Bloc per Inca cap dels dos regidors, Andreu Caballero i Antoni Rodríguez, poden accedir legalment a aquesta dedicació a no ser que abans renunciïn als càrrecs de confiança amb règim de dedicació exclusiva que tots dos ostenten en el si de la conselleria de Comerç i Indústria".
Dir això sense haver tengut la prevenció de consultar-ho és una temeritat atribuïble a la ignorància. Tornar-ho a dir 13 dies després, quan saps cert que no és veritat perquè jo mateix ho vaig dir al Ple i el secretari municipal ho va confirmar, és dir mentides. Una vegada més, he quedat sense paraules!
-
Curs de monitors i directors de temps lliure!
» Moviment Laic i Progressista Illes Balears 
El Centre d'estudis de l'esplai segueix amb la seva tasca educativa dintre l'àmbit de l'educació no formal, per pàsqua han organitzat el curs de monitors i el curs de directors de temps lliure.
Ara per ara, encara queden un parell de places disponibles en el curs de directors, va animau-vos!
Per a més informació podeu visitar la seva plana web clicant aquí ò telefonant els horabaixes al 971 78903 -
Sa Rueta de Son Ferriol!
» Moviment Laic i Progressista Illes Balears 
L'Esplai Xiroi es disfressa a la Rua de son Ferriol! Si vos interessa i els voleu anar a veure els podreu trobar dia 13 de febrer a Son Ferriol a partir de les 16'15.
Si voleu més informació de l'esplai podeu visitar el seu portal web anant a www.esplaixiroi.org
-
Tete, per què no te'n vas?
» Reflexions des de Cerdanyola 
Diu l'Ernest Maragall que Catalunya està fatigada del tripartit. I, a més, qualifica l'actual Govern de la Generalitat com a "element o artefacte inestable". No rebatré aquestes paraules. És la seva opinió.
Però si és això el que penses, Ernest, com és que continues al mig d'aquest artefacte? Per què no te'n vas? Per la teva salut serà millor, segur. I per la comunitat educativa de Catalunya, probablement també.
-
Benvolgut senyor Ernest Maragall
» El blog d'en Pere Nieto Benvolgut senyor Ernest Maragall,
He tingut el plaer d’escoltar les seves darreres declaracions on afirma que la ciutadania està cansada i no recolzarà nous experiments o artefactes inestables o pretesament inestables. Potser té raó, però llavors tenim un problema i molt greu. Des del meu punt de vista quan en èpoques de crisi gairebé totes les formacions polítiques tendeixen a exigir del govern estabilitat, rigor, moderació, fortalesa, serietat, centralitat ... enlloc de radicalitat en els nostres principis estem ajudant a dissoldre les ideologies i per tant no li fem cap favor a la política. En situacions com aquestes és precisament quan cal ser més radicals en els nostres plantejaments. Es pot arribar a perdre el govern, però no podem renunciar als objectius del nostre govern d’esquerres. I possiblement és cert que bona part de la ciutadania està cansada del tripartit, però per molt motius, per errors propis, per pressions de determinats sectors i perquè la gent està cansada de la política.
Senyor Maragall, la nostra societat d’avui és més complexa. La gent té uns nivells d’informació molt alts, però alhora les pressions mediàtiques tenen més força que mai. La vida de la gent està sotmesa a una major inestabilitat, els camins personals no estan tan definits com anys enrere, les angoixes pels moments de crisi són més profundes, el nivell d’exigència de la societat s’ha incrementat, l’economia es globalitza ... davant d’això algú pot pensar que el que cal és que el govern sigui fort i estable, que sobretot sigui una garantia de gestió. Però jo crec que la gent d’esquerres hem de dir que aquesta no és la nostra via. Una bona gestió ens permetrà millorar la nostra eficàcia per transformar la societat, però davant de la complexitat de la nostra societat no ens ha de fer por la diversitat dins dels governs. La claredat està en el nostre plantejament inicial, per exemple des d’ICV diem que sols acceptarem formar part d’un govern d’esquerres, som els únics, és cert, aquí està la claredat. Sabem que tenim reptes molt importants, per exemple millorar la complicitat amb els sectors que ens són més propers, aprendre dels errors en el govern, cohesionar el govern sense renunciar a la diversitat, aconseguir recuperar la confiança en la política a través d’implicar a molta més gent ...
I això senyor Maragall ens diferencia. Nosaltres posarem tot el nostre esforç de cara a les properes eleccions en garantir uns resultats electorals que permetin seguir impulsant polítiques d’esquerres i fer-ho amb un major grau d’implicació social, de confiança política i de eficàcia en l’assoliment dels nostres objectius. Sé que per a vostès seria més senzill governar en solitari, especialment en una àrea com la seva, però pensi que potser hi ha gent que seguirà confiant en un govern d’esquerres perquè nosaltres hem defensat en l’ensenyament determinats valors que crèiem comuns d’una manera molt important. I segur que hi haurà gent que els vota a qui li costa entendre perquè ICV està al govern. Tenim feina per tant i crec que seria més eficaç plantejar-nos, un cop veiem el risc que hi ha, explicar junts que hem fet dins d’aquest artefacte inestable per canviar la societat i fer un compromís de que encara podem anar molt més enllà. Darrera les seves declaracions hi ha una crida a la claredat d’opcions polítiques, creu que determinades opcions no majoritàries podem ajudar a la imatge de la inestabilitat. Jo crec el contrari, davant de la complexitat actual no es pot respondre sols amb veus úniques. Cal convertir la complexitat de governar des de les esquerres plurals en un repte, no en un problema. Si el partit majoritari de l’actual govern creu que la fórmula actual no permet un govern estable i fort té tres opcions: guanyar les properes eleccions per majoria absoluta, canviar de socis o treballar per enfortir la fórmula actual. Què ens proposa?
-
Moviment Laic i Progressista sobre la intervenció de ZP a la National Breakfast Prayer
» Des de l'esquerra. El bloc d'Iñaki Escudero 
El Moviment Laic i Progressista ens envia, a través de facebook, aquesta nota sobre la presència del president espanyol, Jose Luis Rodríguez Zapatero, al National Breakfast Prayer. Coincideixo totalment amb ells...
Des del Moviment Laic i Progressista (MLP) volem fer pública la nostra decepció per la forma que ha pres la intervenció del President del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, en el National Breakfast Prayer que va tenir lloc la setmana passada a Washington. Considerem que els representants públics no han de participar, com a tals, en actes de caràcter religiós, com és el cas de l'esdeveniment celebrat dijous. Entenem que hagi acceptat la invitació per motius d'agenda internacional, però considerem que ha desaprofitat l'oportunitat de fer un discurs que expressés la dimensió més espiritual i pluralista de l'acte, característiques molt presents en la tradició política nord-americana. Malauradament, el President Zapatero ha reivindicat una tradició de la qual no ens en podem sentir orgullosos, com la conquesta d'Amèrica o el tòpic de la bona convivència entre religions en l'edat mitja, una fal·làcia que a més va tenir un final tràgic del qual encara arrosseguem les conseqüències.
-
17:46
Maragallada al DIEC
» esperant als bàrbars Esperant els bàrbars llegeixo que el Conseller Maragall ha dit que Catalunya està cansada del tripartit. Fatigada, ha dit. I que no recolzarà elements ni artefactes inestables. Ja podria ser, però els bàrbars no estan molt al cas de l’estat d’ànim dels catalans i tenen algunes preguntes. 1. Quan parla d’elements inestables està pensant en algú [...]
-
Ens hem d'explicar...
» M. Assumpta Baig 
Ahir el portaveu del grup de l’Entesa Catalana de Progrés,
en Ramón Aleu va formular la pregunta al president del govern
que transcric per l’interés de la mateixa. Ell fa referència a que
és la tercera del mateix tema ja que tant el portaveu del PP com
el de CiU l’havien precedit en el torn de preguntes.
El señor ALEU I JORNET:
Señor presidente del Gobierno, cuando se habla por tercera
vez del mismo asunto es difícil no repetirse, es difícil
presentar cosas nuevas y, por lo tanto, voy a ceñirme bastante
a la pregunta.
El Gobierno aprobó el pasado mes de enero un programa
de consolidación fiscal para llegar al déficit público
del 3% en el año 2013. Este acuerdo es consecuencia del
incremento del déficit que se ha constatado en el ejercicio
de 2009 y del procedimiento abierto por déficit excesivo
por la Unión Europea, que ha provocado la respuesta del
Gobierno en la aprobación de este programa. De todas
maneras, la comunicación de este programa no ha sido la
mejor posible y además se ha centrado en debates muy
parciales, de temas concretos, muy vinculados al sistema
de pensiones de la Seguridad Social, sin una visión de
conjunto, lo cual ha creado un cierto desasosiego y una
cierta inquietud en el conjunto de la sociedad.
Podemos coincidir todos en que el desasosiego no es la
mejor arma para avanzar en la superación de una crisis,
sino que debemos conocer qué es lo que propone el
Gobierno y generar confianza. Por eso creemos que es
oportuno conocer exactamente las medidas que comporta
este programa; la incidencia que se espera que tenga en las
cuentas públicas —muy importante—; la repercusión en
el desarrollo presupuestario, el de este año y el de años
futuros, y —ahora me voy a extender más en esto— el
necesario acuerdo con las comunidades autónomas y los
ayuntamientos. Ya lo ha dicho usted: este acuerdo, esta
propuesta, es más, ninguna propuesta de reducción del
gasto puede surtir efecto si no es con un gran acuerdo con
las comunidades autónomas y los ayuntamientos porque
estos realizan —lo ha dicho también— el 50% del gasto
público en España.
Por lo tanto yo le pregunto por esto y no dejo de alegrarme
de que otros grupos se hayan sumado a esta voluntad,
esperando que este acuerdo que se produce en Cortes
Generales se produzca también en todos los Parlamentos
autonómicos. Porque quiero recordar que los grupos
socialistas de las comunidades autónomas facilitaron la
aprobación de todos los presupuestos en todos sus Parlamentos
para hacer posible la recuperación económica y
desearía que esto se extendiese a todos los Parlamentos
por parte de todos los grupos.
Nada más y espero su respuesta.
El señor PRESIDENTE DEL GOBIERNO (Rodríguez
Zapatero):
Señor Aleu, quiero decirle que en estos momentos son
20 de los 27 países de la Unión Europea los que tienen que
poner en marcha un plan de consolidación fiscal para
reducir su déficit y llegar al 3% en 2013: 20 de 27.
Es una situación absolutamente extraordinaria, desconocida
y que tiene como causa la crisis económica, la crisi financiera
internacional y económica más dura que hemos vivido desde
hace ochenta años.
Nuestro país, como bien conoce su señoría, ha incurrido
en un alto déficit en el ejercicio presupuestario de
2009, que tiene como causa el esfuerzo del juego de los
estabilizadores automáticos en el incremento del gasto en
la protección por desempleo y las medidas de estímulo fiscal
de incremento de la demanda, de inversión pública,
además de la caída de ingresos como consecuencia de la
propia actividad económica.
En efecto, el Gobierno ha presentado un plan de reducción
del déficit de aquí a 2013. Lo vamos a hacer mediante
la suma de las reducciones del gasto de las administraciones
públicas, el incremento de los ingresos, fruto de la
reactivación económica y de las medidas fiscales aprobadas
ya a finales del año pasado.
La reducción del gasto prevista supondrá casi el 80%
del plan para la disminución del déficit, correspondiendo
el 20% restante al incremento de ingresos por subida de
impuestos y por actividad económica.
La reducción del gasto va a ser exigente pero no indiscriminada.
No va a afectar a las prestaciones sociales, a
todas las nuevas prestaciones sociales como la dependencia,
los permisos de paternidad, la renta de emancipación
o las ayudas por natalidad; no va a afectar, lógicamente, a
las prestaciones por desempleo y no va a afectar a la inversión
en educación, en becas y en I+D+i.
Es decir, es un plan de austeridad exigente pero que no
afectará al doble compromiso que asumió desde el principio
el Gobierno en la lucha contra la crisis: preservar la
cohesión social —por ello lamento oír a quienes vienen
hablando de giro o de cambio de rumbo, porque sencillamente
es incierto— y al objetivo de renovar nuestro modelo
productivo para hacerlo más competitivo.
La reducción del gasto se va aplicar del siguiente
modo: este recorte se ha iniciado ya en 2010, donde se ha
acordado una disminución adicional del gasto de 5000
millones que afecta a los ministerios, que se añade al
recorte de 7500 millones ya incluido inicialmente en los
Presupuestos Generales del Estado, un esfuerzo adicional
para corregir la desviación adicional del déficit respecto
de lo previsto.
De cara a 2011-2013 se va a continuar en la misma línea
de consolidación, lo que implicará, primero, la retirada
progresiva de las medidas extraordinarias de estímulo fiscal;
segundo, la retirada ya prevista de la deducción por
vivienda habitual para rentas superiores a 24 000 euros y,
tercero, la máxima austeridad en el gasto público con
reducciones anuales de los Presupuestos Generales del
Estado hasta alcanzar un valor del 2,6% del PIB. Este
recorte comprenderá una reducción de los gastos de personal
mediante la disminución del número de empleados y
la moderación salarial, de las transferencias, de los gastos
de funcionamiento y, en menor medida, aunque también,
de las inversiones públicas.
Con la contención del gasto público del Estado no basta,
España necesita que todos arrimemos el hombro en esta
tarea de reducción del déficit. Es una actitud que deberíamos
poner en marcha un plan de consolidación fiscal para
reducir su déficit y llegar al 3% en 2013: 20 de 27. Es una
situación absolutamente extraordinaria, desconocida y que
tiene como causa la crisis económica, la crisis financiera
deberíamos asumir todas las administraciones públicas, también
las territoriales a las que usted se refería. Por ello, el
Gobierno va a proponer en el Consejo de Política Fiscal y
Financiera un acuerdo marco sobre sostenibilidad de las
finanzas públicas y esperamos que todas las comunidades
autónomas asuman el compromiso de colaborar lealmente
en la recuperación de la estabilidad presupuestaria.
Estoy convencido de que se asumirá el compromiso que
el Gobierno pide a todas las comunidades autónomas y a
los ayuntamientos para cumplir nuestros compromisos
con Bruselas.
Señorías, sin el incremento extraordinario del gasto
público producido por los efectos de la crisis, estos hubieran
sido mucho más negativos, desde luego en la protección
por desempleo, en la actividad económica y en el
mantenimiento de una buena parte del tejido productivo
como, por ejemplo, el sector industrial del automóvil.
Ahora, cuando, en efecto, en 2010 vamos a iniciar la
recuperación, ambas condiciones son necesarias para
enfocar un proceso de disminución del déficit, manteniendo
la cohesión social y sin que afecte a nuestro sistema
productivo.
Ahora, cuando ha pasado la fase más grave de la tormenta,
aunque las secuelas son todavía muy serias, vamos
a hacer todos los esfuerzos para recuperar esa senda de
sostenibilidad.
Y, permítanme que lo diga, el Gobierno puede tener en
esta materia la credibilidad de los hechos, y la credibilidad
de los hechos es que en los cuatro años de la legislatura de
2004 a 2008 conseguimos por primera vez en la historia de
España superávit en nuestras cuentas públicas, y ahora
vamos a conseguir llegar al 3% en 2013.
-
17:06
Badalona i Barcelona 2011. CiU i PP comencen a treballar per l’alternança a l’ajuntament
» 41° 26′ 56″ N, 2° 14′ 46″ E : Badalona Estem a un any i escaig de les properes eleccions municipals. A Barcelona i Badalona es presenta un escenari bastant incert. A Barcelona, els convergents estan trepitjant els talons als socialistes i els populars ho fan a Badalona. Tots i totes sabem de la debilitat que Convergència i Unió (CiU) té per assumir l’alcaldia de la [...]
-
Posicionament MLP sobre Zapatero i el National Breakfast Prayer
» les idees no viuen sense organització 
El passat divendres vam fer un dinar tertúlia per valorar la participació i el discurs de President del Govern d'Espanya al National Breakfast Prayer. Ja vaig dir la meva la setmana passada. Ara adjunto el comunicat de premsa fruit de la tertúlia:
Comunicat de premsaEl Moviment Laic i Progressista es mostra decebut per la intervenció de José Luis Rodríguez Zapatero al National Breakfast Prayer
Des del Moviment Laic i Progressista (MLP) volem fer pública la nostra decepció per la forma que ha pres la intervenció del President del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, en el National Breakfast Prayer que va tenir lloc ahir a Washington.
Considerem que els representants públics no han de participar, com a tals, en actes de caràcter religiós, com és el cas de l'esdeveniment celebrat ahir.
Entenem que hagi acceptat la invitació per motius d'agenda internacional, però considerem que ha desaprofitat l'oportunitat de fer un discurs que expressés la dimensió més espiritual i pluralista de l'acte, característiques molt presents en la tradició política nord-americana. Malauradament, el President Zapatero ha reivindicat una tradició de la qual no ens en podem sentir orgullosos, com la conquesta d'Amèrica o el tòpic de la bona convivència entre religions en l'edat mitja, una fal·làcia que a més va tenir un final tràgic del qual encara arrosseguem les conseqüències.
