Inici Eixos de treball Memòria Diagnosi Vocació pedagògica

On estem

Ateneus Laics i Progressistes

c. Avinyó, 44 2a planta
08002 Barcelona

Tel. 93 601 16 56
ateneus@ateneuslaics.cat

Vocació pedagògica

Correu electrònic Imprimeix PDF

Així, l’associacionisme obrer de finals del segle XIX es va poder articular entorn a aquestes societats legals que barrejaven en les seves seus un component autodidacta a partir de l’ensenyament nocturn, basat en l'alfabetització dels treballadors i les treballadores i amb l'ensenyament més especialitzat de disciplines com el dibuix, la comptabilitat o alguns idiomes (francès, i al segle XX l’esperanto). Però també es van introduir altres activitats a les classes treballadores, com l’excursionisme, la pràctica de l’esport, els escacs i jocs on no s'apostava, i com no, el cant coral (molt popularitzat a partir de la iniciativa de les cors obreres d'Anselm Clavè, i anys més tard a partir de Pau Casals i els concerts adreçats a les societats obreres.

El geògraf i pedagog Pau Vila va començar a fer de mestre a l’Ateneu Obrer de Badalona. Anys després va descriure la duresa de les seves primeres experiències:

“El meu atreviment em feu educador, puix que em posà, millor dit, em subjectà, als problemes vius de l’educació i de l’ensenyament que resolguí a través d'experiències doloroses per a mi. A les nits, a soles, bo i preparant les lliçons de l’endemà, a voltes ploraba; jo que sabia! Peró lliure de subjeccions escolàstiques o llibresques, tenint per mestre el noi, vàreig formar-me un criteri propi i es va desvetllar en mi una inquietud estimulant i un sentit de responsabilitat de la meva acció educadora. A l’ensems sentia la manca d’una ferma cultura i brevava per aconseguir-la”.

La geografia i l’excursionisme, aviat es van fer un lloc en la vida associativa, sovint a peu o amb transport públic, els nois i noies calçaven espardenyes i roba d’esport i s’apropaven al descobriment de la natura. Cal entendre que, la pràctica esportiva i excursionista no es va entendre com a una pràctica competitiva, al contrari, el que implicava era el gaudir de l’esport i la col·laboració entre els participants. Al voltant dels ateneus o sovint els mateixos socis son membres de les primeres associacions esportives de barriada, com es el cas del Jupiter del Poblenou, veritable entitat esportiva obrera que agrupava l’equip de futbol, la secció d’atletisme i la secció d'excursionisme. Un altre cas similar el trobem a l’Hospitalet de Llobregat, amb l'Ateneu Torrassenc on la pràctica del futbol i la boxa (esport de moda als anys vint) éren les més populars.
Proliferen també els nedadors, com els de la Barceloneta, la Mar Bella, els de Sant Sebastià, o els nois del Clot de l’Ateneo Naturista Ecléctico, que tenen un tendal fixe instal·lat a la platja de Badalona, lloc que es convertí en el punt de reunió dominical dels seus associats.

Durant els anys finals de la dictadura de Primo de Rivera i els anys de la República, els centres excursionistes acollits dins dels Ateneus agrupaven veïns i veïnes, i organitzaven les sortides de diumenge dels treballadors del barri. Poc a poc, es van anar introduint les bicicletes, autentic vehicle proletari de tots els temps.

Molt propers als llibertaris, van proliferar els centres naturistes i nudistes. Foren nudistes els membres de l’Ateneu del Clot, els de l’Hospitalet de Llobregat, entre d'altres. Van sorgir als anys trenta els “Amics del Sol” que acudiren a les muntanyes de Collserola a fer les seves pràctiques. A més, van tenir els seus propis mecanismes de premsa com les revistes Pentalfa o Eugenia, i van introduir interessants debats en tota la premsa anarquista del seu temps. Entre tots ells van proliferar també les noves alimentacions: vegetaniarisme, crudivorisme, la combinació d’elements, etc, que van provocar multitud d’articles a favor, o en contra en opuscles i llibrets. Foren molt populars en aquests ateneus les conferencies del doctor Capo, d’origen italià, i del doctor Ferrandis, un veritable divulgador d'aquest tema.