Inici Eixos de treball Memòria Diagnosi Incidència política

On estem

Ateneus Laics i Progressistes

c. Avinyó, 44 2a planta
08002 Barcelona

Tel. 93 601 16 56
ateneus@ateneuslaics.cat

Incidència política

Correu electrònic Imprimeix PDF

A partir del Franquisme, els ateneus es van prohibir a causa del seu declarat lligam amb els anys republicans, les idees d’esquerra o al nacionalisme. Tot i que era així -i potser eren majoria- cal destacar l'existència de molts ateneus neutres o d’orientació tradicional, que acollien als socis i a les seves famílies i que no van optar pel radicalisme polític.

El seu caràcter interclassista va fer que sovint els freqüentessin els obrers, però també les classes mitges i els treballadors de coll blanc o dependents de comerços. Sobretot els assistents eren aquells que cercaven en els ateneus una formació complementària després de la llarga jornada laboral.

A més, els ateneus es van convertir en aquesta època en un lloc de trobada dels socis i les seves famílies, un espai de relació i de trobada interclassista, intergeneracional i com no, de jovent d’ambdós sexes, al que hi assistien les noies joves en companyia dels seus germans o els seus pares.

Així, els treballadors industrials establiran en els ateneus i els centres obrers els substituts de la missa dominical, de les fires patronals o de les festes de collites i del segar que movia el jovent d’un poble a un altre. La societat industrial suposà un canvi en les relacions tradicionals i perdudes aquestes calia trobar nous espais. Els ateneus i centres obrers esdevindran aquests espais en que el jovent podrà escapar-se ocasionalment del control social dels més grans; podien parlar, cantar, passejar, ballar i realitzar noves activitats amb d’altres nois i noies que compartien les seves mateixes idees. Són en principi d'espais menys perillosos que els polítics, en constant transformació en aquests anys, i són al mateix temps un bressol d’idees i de formació per tots els seus associats.

Els ateneus i centres obrers però, també seran, a l’igual que les cooperatives, l’amagatall perfecte dels grups polítics que en èpoques de clandestinitat no dubtaren de trobar-se en espais aparentment neutres. La majoria de conspiracions, publicacions, atemptats o assalts es couen en el cas català, en ateneus i cooperatives.