Inici Eixos de treball Memòria Diagnosi Transformació cultural

On estem

Ateneus Laics i Progressistes

c. Avinyó, 44 2a planta
08002 Barcelona

Tel. 93 601 16 56
ateneus@ateneuslaics.cat

Transformació cultural

Correu electrònic Imprimeix PDF

En la distribució de l’espai ciutadà, els locals dels ateneus aviat van acollir un teatre i la producció d'un tipus de música específica. Si bé el teatre culte, es a dir el clàssic, es representava en pocs teatres del centre de Barcelona o en alguns llocs privilegiats o l’opera, era exclusiva del Teatre del Liceu, els centres obrers van acollir un teatre popular. Aquest teatre era proper als moderns corrents europeus, com per exemple el teatre d’Ibsen. El teatre d'Ibsen va ser popularitzat a casa nostra per Felip Cortiella, gran divulgador del teatre social de qualitat.

En el cas dels ateneus o centres obrers no disposaven d'un teatre propi, això no els va suposar un impediment per a la posada en marxa de grups teatrals formats pels mateixos socis. Sovint els ateneus llogaven estatges a d’altres associacions, i a partir del segle XX va ser acollits en locals que disposaven els militants del partit republicà radical d’Alejandro Lerroux. Un exemple clar va ser el de l’Ateneu Obrer del Foment Martinec va portar a terme una gran activitat teatral que es converteix en referent de la seva barriada i els seus entorns des de 1880 a 1937.

També es popularitzà tota una corrent de teatre que explica la dura vida dels obrers catalans, com es el cas del teatre d’Ignasi Iglèsies que en obres com Els Vells descriu la penúria dels jubilats que malviuen en solitud. A partir d’aquí l'anomenat teatre social incorporà obres de Jesús Dicenta com Los Malos Pastores, Nuestra Natacha i d’altres. També Àngel Guimerà serà un autor estimat, a qui li prohibeixen al 1896 la seva Festa del Blat per considerar-la massa anarquitzant en el mateix any de l'impopular procés de Montjuïc.
I com no, un dels més representats i estimats, Pitarra, amb les seves mofes als grans mites de la cultura del seu temps i que participà activament també en la premsa satírica obrera.

La música que es va popularitzar en els ateneus i centres obrers depenia de l'aforament dels teatres. Vinculada estretament a l’emancipació i la il·lustració dels obrers catalans destacà la figura d’Anselm Clavé present encara avui en la majoria de les sales dels ateneus catalans, sota la forma d'un bust, o dels pendons brodats que portaven els cors en les seves sortides.

Les masses corals que floriren a Catalunya a finals del segle XIX van popularitzar cançons reivindicatives que es cantaven a les vagues i manifestacions com La Marsellesa que en traducció de Clavé es va cantar fins el 14 d’abril de 1931 als carrers, fins que es va popularitzar Els Segadors. Foren populars també Les Flors de Maig, Les nines del Ter, La Campana, La Maquinista, etc.